Cap d'Any festiu i combatiu!

Festa de Cap d’Any al Casal

Després de fer una valoració molt positiva de les convocatòries d’aquest any 2007 que deixem enrere, el Casal Pere III es prepara per obrir l’any 2008, l’any en què celebrarà el seu cinquè aniversari.

Per saludar l’any nou, el Casal Pere III tindrà les seues portes obertes a tots els seus socis i militants, però també a tota la ciutat de Balaguer i a tota la gent que vulgui acostar-s’hi, i celebrarà una festa de Cap d’Any al carrer Santa Anna –lloc on el Casal té la seua seu– a partir de la mitjanit, després que hagin sonat les dotze. D’aquesta manera, els balaguerins i les balaguerines tindran un punt de trobada on desitjar-se els millors auguris per aquest nou any, que serà tan festiu i combatiu com l’anterior.

Per encetar les celebracions nocturnes, el Casal Pere III té prevista música festiva i combativa d’arreu dels Països Catalans, celebrar un nou concurs de comptar ‘titius’ al porró (s’arribarà ja a la tercera edició) i una particular versió del campionat garrotinaire, que aquesta vegada tindrà format nadalenc. Tots els socis/les sòcies i militants del Casal tindran una degustació gratuïta de begudes de la terra.

Us hi esperem!

LA FESTA MAJOR ALTERNATIVA ES CONSOLIDA

El dia 10 de novembre van tenir lloc al Casal els actes de la Festa Major Alternativa de Balaguer, que arribava enguany a la segona edició, i que vol ser –com el seu nom indica– una alternativa festiva però alhora reivindicativa als actes oficials de la Festa Major de Balaguer.

Tal i com estava previst, el Casal va obrir les seues portes a les deu del vespre. Al voltant de la mitjanit es va iniciar el Concurs de Títius (el tercer que acull el Casal), al qual va seguir el Concurs de Garrotins al voltant de quarts de dos, tan animat i disbauxat com l’anterior, que va comptar amb la presència de participants i de públic vingut de Balaguer o la Noguera, però també de diferents punts de les comarques de Ponent. De fet, tant el premi del Concurs de Títius com el del Campionat de Garrotins se’n van anar cap a una localitat del Segrià, Alfés, pel que sembla amb una llarga tradició rumbera i de bevedors al porró (a la foto, els dos guanyadors, amb el diploma que els acredita com a campions i alguns dels premis). Cal avisar que es va superar el rècord local de títius, que no arribava a la vintena i que ara se situa en vint-i-sis títius. Esperem que en properes edicions s'arribi encara més lluny, perquè aquesta marca queda encara una mica lluny dels rècords nacionals.

Cal assenyalar, no només l'ocurrència de molts garrotins (que són un canal festiu perfecte per a la denúncia d'injustícies o per vehicular queixes o demandes), sinó també el nivell sorprenentment altíssim d'aquest Campionat de cant improvisat, així com el fet que es va batre el rècord local del concurs de títius , que ara se situa en vint-i-sis títius alhora que es beu al porró (els porrons, per altra banda, contenien aquesta vegada moscatell, i va caldre recarregar-ne més d'una dotzena per obtenir un guanyador). Totes dos competicions van tenir escenes i situacions molt més que divertides, i ja hi ha qui demana que el Concurs de Títius i el Campionat Comarcal de Garrotins es repeteixin al més aviat possible.

Després dels títius i dels garrotins, la festa va allargar-se fins ben avançada la matinada, amb l’actuació de diversos punxadiscos i les projeccions del PD Eskamot. Durant la nit, membres del Casal Pere III van distribuir també pamflets al concert que tenia lloc al Pavelló del Molí de l’Esquerrà en què s’insistia en una de les reivindicacions de l’Assemblea de Joves del Casal que l’Ajuntament encara no ha atès, i que es va fer pública ja fa més d'un any i mig (arran dels fets dels papers de Salamanca): la retirada immediata de les plaques franquistes de les façanes de diversos edificis de Balaguer. Resulta realment penós que l’Ajuntament de Balaguer hagi tingut trenta anys per arrencar els jous i les fletxes falangistes dels nostres carrers i que encara hi siguin.

El Casal Pere III fa una valoració molt positiva dels actes de la Festa Major Alternativa, i sobretot de la bona acollida que van tenir. Per tant, hi haurà més concursos de títius, i amb tota seguretat un Segon Campionat Comarcal de Garrotins de la Noguera.

T'hi esperarem!

FESTA MAJOR ALTERNATIVA el 10 de novembre

Després de la bona acollida que va tenir l’any passat la primera edició, enguany Balaguer tornarà a tenir una Festa Major Alternativa, el proper dissabte dia 10 de novembre, al Casal Pere III.

Els actes alternatius a la Festa Major oficial van consistir l’any passat en una presentació pública del nucli local del SEPC (Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans), una taula redona sobre ensenyament en què va participar el cantant d’Obrint Pas Xavier Sarrià i, entre d’altres coses, un concert del conegut Josep Maria Cantimplora i l’Orquestra Cloratita.

Enguany els actes continuaran combinant la línia festiva i formativoreivindicativa iniciada l’any passat. El Casal Pere III obrirà les seues portes a les 22 h. del dissabte dia 10 per acollir tota una sèrie d’activitats que s’allargaran fins a la matinada.

Es farà el primer Campionat Comarcal de Garrotins (per al qual cal inscriure’s prèviament al Casal, amb un correu electrònic a casalperetercer@yahoo.ca), en el qual hi poden participar tothom, arribi de dins o de fora de la Noguera. Aquest concurs de cant improvisat busca premiar el garrotinaire més original i amb més capacitat per improvisar lletres de garrotins en tandes successives eliminatòries per parelles, a través d’un veredicte d’un jurat popular format pel públic assistent. Aquesta iniciativa, que ha tingut molt èxit en d’altres indrets del país, serveix per recuperar una de les melodies festives pròpies de les terres de Ponent.

Els garrotins aniran acompanyats d’un concurs d’habilitat al porró: el Concurs de Títius, un concurs molt habitual en d’altres zones del país que consisteix a comptar ‘títius’ a mesura que es va bevent, si cal entonant melodies, que ja és la tercera vegada que arribarà al Casal Pere III.

A tot això, cal sumar-hi una mostra de Begudes de la Terra amb degustació, en el qual tothom tindrà l’oportunitat de conèixer les textures de begudes fetes arreu dels Països Catalans (per qui encara no les conegui): des de les clàssiques Aigua de València o Pomada de Menorca a la Barreja berguedana o la Cassalla, per exemple.

La Festa Major Alternativa continuarà amb la presència de tres PD (punxa-discos, arribats en algun cas d’altres casals del país) que donaran una alternativa musical a les actuacions oficials de la Festa Major.

Us esperem en la Festa Major Alternativa de Balaguer!

I després de Balaguer, Lleida!

Una setmana després que més d’un miler de persones participessin en la cercavila de l’acte central del Correllengua de Balaguer, més de dos mil cinc-centes persones van participar en la manifestació nacional de la campanya “300 anys d’ocupació, 300 anys de resistència” que va tenir lloc a la capital de la comarca veïna del Segrià, a la ciutat de Lleida. Es tracta, sense cap mena de dubte, de la manifestació independentista que ha vist Ponent en els darrers anys.

La jornada va començar amb una mostra de cultura popular en la qual van participar grallers, geganters, danses tradicionals, bastoners i sardanistes. Dos hores més tard, a les set de la tarda va començar la manifestació en defensa de l’edifici del Roser, edifici on van morir assassinats centenars de lleidatans fa tres-cents anys, quan les tropes espanyoles i franceses van ocupar els Països Catalans, i que ara l’Ajuntament de Lleida vol convertir en un Parador estatal.

La manifestació va travessar el barri antic de Lleida a través del Carrer Cavallers i es va aturar davant de la Paeria, on es va lliurar el que representava una bandera espanyola amb el text “venuts” i un ram de roses negres pansides. Durant el transcurs de la manifestació es van cantar lemes en defensa del Roser, acusant de traïció els dirigents municipals, contra la monarquia espanyola i contra la celebració del 12 d’octubre. També es van cremar imatges dels borbons -com un gran retrat de Felip V, per exemple- en solidaritat als acusats per l’Audiència Nacional per haver exercit el dret a la llibertat d'expressió.

La manifestació es va acabar amb parlaments a la Plaça de Sant Joan, als quals va seguir un concert de Feliu Ventura, Skalivada, Aramateix i Mall.

Un altre triomf a les comarques de Ponent! Continuem avançant i continuem creixent.

Una convocatòria multitudinària!

Més d’un miler de persones es manifesten per Balaguer per reclamar més mesures per fer de la llengua catalana la llengua principal de la nostra societat. Vuit-centes més assisteixen al concert final del Correllengua al Pavelló del Molí de l’Esquerrà

El dissabte 6 d’octubre van tindre lloc a Balaguer els actes centrals del Correllengua a la comarca de la Noguera. El resultat ha estat espectacular: més de mil persones vingudes d'arreu de la comarca i de Ponent (més de nou-centes segons l'edició de diumenge 7 d'octubre del diari Segre) van prendre part en la popular Marxa de Torxes que recorre la ciutat, i unes vuit-centes més van participar en el concert final de la nit al Pavelló del Molí de l’Esquerrà, a l’Horta d’Amunt de la capital de la Noguera. El Correllengua de Balaguer no para de créixer, doncs, i es consolida com una festa de masses: la festa reivindicativa més important de totes les comarques de Ponent. Enguany, en total, ha mobilitzat gairebé dues mil persones.

Des de l’organització, el Casal Pere III considera que es tracta d’un èxit sense pal.liatius, rotund. El Casal considera, a més, que això mostra que el compromís amb la defensa de la llengua i de la cultura del país és cada cop més general en la nostra societat, i que calen més mesures efectives –i no només proclamacions de bones intencions– perquè el català sigui la llengua de cohesió social, la llengua prioritària en l’àmbit públic, arreu dels Països Catalans. Aquestes mesures no han d’afectar només l’alta política, sinó també l’àmbit local i municipal.

Els actes es van iniciar a les vuit del vespre, al Passeig de l’Estació, amb una concentració de tots els grups de grallers i de gegants que havien de participar en la Marxa de Torxes, i presència de xanques. Hi eren presents grups de grallers vinguts des del Segrià (Lleida), les Garrigues (Juneda, les Borges Blanques), el Pla d’Urgell (Vilanova de Bellpuig), l’Urgell (Bellpuig), la Noguera (Vallfogona de Balaguer, Balaguer). Els gegants presents en el Correllengua provenien de Vilanova de Bellpuig, de les Borges Blanques i de Balaguer, i eren els amfitrions que encapçalaven la Marxa.

Més de cinquanta entitats vingudes des de gairebé tots els punts de la comarca de la Noguera van voler participar en aquest Correllengua, i abans d’iniciar-se la Marxa de Torxes es va passar a fer l’encesa de flames. Les entitats van ser cridades una per una a encendre les seues torxes a partir d’una única flama que simbolitzava la unitat en la lluita per la llengua. Un cop enceses totes, es va donar el tret de sortida a la Marxa, que estava encapçalada per una pancarta amb el lema “La Noguera per la Llengua”.

Després de travessar el riu Segre i la Plaça Mercadal, la Marxa va arribar al Portal del Gel, on hi va haver un dels moments més espectaculars de la cercavila: membres del Casal Pere III van llençar una estelada gegantina des de la muralla de Balaguer, acompanyada de focs artificials. Mentre tot el públic era al peu de la muralla, les més de cinquanta torxes n’il.luminaven la passarel.la, cosa que era visible des de diferents punts de la ciutat.

La Marxa de les Torxes va arribar als peus de la col.legiata de Santa Maria de Balaguer, un dels llocs més emblemàtics de la ciutat, on es va passar a llegir el manifest nacional del Correllengua’07. Enguany l’encarregada de llegir-lo va ser Bahija Tami, una jove nascuda a Guersif (al sud del Marroc) que fa set anys que viu i treballa a la ciutat de Balaguer, i que és la mostra d’una perfecta integració lingüística i social a la societat catalana. Tot seguit va tindre lloc l’audició de La Muixeranga d’Algemesí, un dels himnes nacionals dels Països Catalans. Altres anys havia estat interpretada amb gralla, flabiol, clarinet, violí o acordió, i enguany van ser dos joves membres de la cobla Riella d’Agramunt que la van interpretar amb un dels instruments més emblemàtics del país: la tenora.

La Marxa va continuar cap als intestins del Casc Històric de Balaguer, per carrers Santa Maria o de la Costa, i fins al Carrera de l’Abadia i la Plaça Sant Salvador. L’itinerari va ser molt celebrat pels assistents. D’una banda, perquè permetia que molts dels balaguerins presents en l’acte tornessin a passar per carrers pels quals feia anys que no transitaven. D’una altra, perquè hi havia implícita la denúncia de la situació de degradació del Casc Antic de Balaguer, i la urgència d’actuar-hi a fons, ja que fa temps que s’haurien d’haver pres mesures adequades per evitar aquesta situació.

La Marxa va concloure al Pavelló del Molí de l’Esquerrà, on el Casal Pere III va fer un parlament final, es va cedir la paraula a un membre del Casal l’Ocell Negre de Lleida perquè exposés la convocatòria del divendres 12 d’octubre -emmarcada dins de la campanya nacional "300 anys d'ocupació, 300 anys de resistència"- a la ciutat de Lleida (http://www.llibertat.cat/content/view/1333/29/) i es va fer el cant dels Segadors, amb la presència del conegut Francesc Ribera “Titot”, cantant de Brams i Mesclat.

Tot seguit va arribar la moscatellada (gratuïta) i el sopar popular, als quals va seguir el concert. D’entrada, van ser membres de la banda de Carles Juste ‘Lo Beethoven’ que van actuar a l’escenari del Pavelló de l’Horta d’Amunt, amb el reforç d’altres intèrprets vinguts de diferents punts de les comarques de Ponent. Tot seguit hi va haver l’actuació d’Aramateix, hereus dels desapareguts Brams (a la foto), que van combinar el nou repertori amb el de la mítica banda de Berga. I finalment va ser la contundència dels manresans Dept. que va fer trontollar el pavelló balaguerí. El concert va allargar-se fins a altes hores de la matinada del diumenge. El resultat va ser el mateix que en la Marxa de Torxes: un altre èxit rotund.

El Casal Pere III vol agrair el suport de totes les entitats de la comarca de la Noguera que van participar en aquest Correllengua, així com als grups de grallers i de gegants. Tots som necessaris per defensar la llengua i la cultura dels Països Catalans. Esperem de poder oferir-vos ben aviat en aquest bloc les imatges d'aquest Correllengua. Del Correllengua més gran de Ponent.

Endavant amb el Correllengua! Cada cop som més!

TORNA EL CORRELLENGUA MÉS GRAN!

L’acte central del Correllengua a la comarca de la Noguera és fins ara la convocatòria de les comarques de Ponent que té com a motiu la defensa de la llengua catalana que reuneix més gent. Enguany s’arriba a la cinquena edició d’aquest Correllengua, que tindrà lloc el dia 6 d’octubre, a la ciutat de Balaguer.

El Correllengua d’enguany comptarà amb DIVERSES NOVETATS amb relació a anys anteriors: més protagonisme per a les entitats de tota la comarca i de tot Ponent que hi participen, un recorregut diferent dels altres anys de la cercavila que tradicionalment recorre els carrers de Balaguer i un gran concert final amb algunes de les formacions més destacades de la música que avui en dia es fa als Països Catalans.

El Correllengua s’iniciarà a les 20:00 h. del vespre al Passeig de l’Estació (vora la Plaça de la Sardana), amb una concentració en la qual es lliuraran torxes a totes les entitats de la comarca de la Noguera que participin en el Correllengua. Hi haurà una ballada de gegants, s’encendran les torxes i es donarà tret de sortida a la tradicional Marxa de Torxes, que recorrerà les principals zones de la part antiga de Balaguer. Aquesta Marxa de Torxes comptarà amb la participació de grups de grallers vinguts de diferents pobles de la comarca de la Noguera, i hi haurà també xanques i foc.

Durant el recorregut de la Marxa de Torxes, com ja és habitual, es faran aturades en llocs simbòlics de la ciutat. És durant aquestes aturades que es donarà pas als típics parlaments a càrrec d’algú que s’hagi significat en la defensa de la llengua o del país, que es farà la lectura del manifest del Correllengua d’enguany i que s’interpretarà La Muixeranga d’Algemesí, un dels himnes nacionals dels Països Catalans. La Muixeranga d’Algemesí genera sempre expectació perquè és interpretada cada any per un instrument diferent. En anys anteriors ha estat interpretada amb gralla, violí, flabiol i clarinet.

La Marxa de Torxes, en la qual hi acostuma a participar gent de totes les edats, finalitzarà enguany al nou Pavelló Molí de l’Esquerrà, vora el Pont Vell de Balaguer, a l’entrada de l’Horta d’Amunt. Allí hi haurà moscatell i vi gratuït per a tothom que hagi participat en la Marxa de Torxes, hi haurà un sopar popular i hi haurà una interpretació dels Segadors a càrrec del conegut Francesc Ribera “Titot”.

Després del sopar hi haurà un gran concert amb Carles Juste LO BEETHOVEN, el patriarca de la rumba lleidatana i dels garrotins; ARAMATEIX, la banda successora dels ja desapareguts BRAMS (www.aramateix.cat), que barreja peces d’aquesta formació amb d’altres de noves; i DEPT, la banda liderada per David Rossell, guitarra de MESCLAT (www.dept.cat).

ACTES DE LA DIADA A BALAGUER. Homenatge a Lluís Maria Xirinacs

Com ja és tradició, el Casal Pere III de Balaguer organitza actes en la vigília de la diada nacional de l’11 de setembre. La nit del dia 10 de setembre, doncs, com ve sent habitual a la capital de la Noguera en els darrers quatre anys, tindran lloc els actes reivindicatius que commemoraran la caiguda de Barcelona en mans de les tropes espanyoles l’11 de setembre de 1714.

Per segon any consecutiu, el Casal prepara una vetllada amb sopar i concert que servirà per fer el lliurament dels premis Moragues-Basset i Manel Gonzàlez Alba. Els actes tindran lloc al restaurant del Santuari (darrere del Sant Crist) a les 22 h. del dia 10 de setembre (el 10 a les 10).

El sopar d’enguany tindrà un significat especial en la mesura que tindrà com a element central un acte d’homenatge a Lluís Maria Xirinacs, desaparegut aquest mes d’agost. Cal recordar que Xirinacs tenia una estreta relació amb l’independentisme balaguerí. Xirinacs va participar en el primer acte públic de l’embrió del Casal Pere III i, fa pocs mesos, va tornar a ser present en unes jornades a la capital de la Noguera amb el seu darrer llibre sota el braç, en el que va ser la seua darrera aparició pública a les comarques de Ponent.

Els dos premis –el Moragues-Basset i el Manel Gonzàlez Alba– estan destinats a reconèixer el treball d’una persona o institució per l’alliberament dels Països Catalans, tant en el nivell de la identitat com en l’àmbit de la justícia social, la defensa de la terra, la cooperació o la solidaritat internacionalista.

El premi Moragues-Basset recorda dos dels principals lluitadors catalans de la guerra de successió (Josep Moragues i Joan Baptista Basset), i és escollit per votació conjunta de les diferents assemblees del Casal. El premi Manel Gonzàlez Alba (que recorda una de les figures més destacades de l’independentisme de la primera meitat del segle XX), per la seua banda, s’elegeix per votació popular a través d’urnes dipositades durant tot un any en tots els actes públics del Casal Pere III.

L’any passat, el premi Moragues-Basset va ser atorgat a la Comissió de la Dignitat, per la recuperació dels papers catalans segrestats a Salamanca, i va ser recollit pel seu coordinador, Toni Strubell. El premi Manel Gonzàlez Alba de votació popular va ser aconseguit per la formació Brams –que acabaven de dissoldre’s poc temps abans–, i va ser recollida pel seu cantant i líder, Francesc Ribera “Titot”.

Els premis consisteixen en obres d’art donades per artistes de la comarca de la Noguera. D’una banda, el premi Moragues-Basset consisteix enguany en un bust de Joan Baptista Basset sobre obra de fusta de Josep Rodés i ceràmica de Josep Gasol. D’una altra, el premi Manel Gonzàlez Alba tindrà com a objecte un gravat dels Països Catalans de l’artista balaguerina Rosa Maria Sauret.

Les reserves per al sopar es poden fer al correu electrònic del casal (casalperetercer@yahoo.ca) o bé al telèfon 667631688, al més aviat possible. Després del concert, tindrà lloc la ja tradicional festa. Aquest cop hi intervindran membres de la formació lleidatana de Carles Juste "Lo Beethoven", que faran que la lluita i la reivindicació deixin per una estona pas a la festa a ritme de rumba catalana i garrotins.

A banda del sopar previ a la Diada, el Casal Pere III té previst dur a terme accions durant l’11 de setembre, alguna de les quals serà ben visible arreu de la ciutat. Estigueu atents.

L’ACTE CENTRAL DEL CORRELLENGUA DE LA NOGUERA JA ÉS A PUNT

Ja hi ha data per a l’acte central del Correllengua a la Noguera, segurament el més concorregut i multitudinari de totes les comarques de Ponent. El dia escollit serà el 6 d’octubre.

El Correllengua comptarà, com cada any, amb una marxa de torxes per alguns dels llocs més simbòlics i històrics de la ciutat de Balaguer, però enguany tindrà una bona colla de novetats. En aquesta edició es modificarà substancialment el recorregut d’anys anteriors, es donarà molt més protagonisme a les entitats de tota la comarca de la Noguera que hi prenen part portant les torxes que simbolitzen les flames de la llengua i també hi haurà un gran concert final. En aquest concert hi participaran els grups ARAMATEIX (els successors dels desapareguts BRAMS, liderats per Francesc Ribera “Titot”) i DEPT (una de les millors i més conegudes formacions del panorama musical català, al capdavant de la qual hi ha David Rossell, també membre de BRAMS i de MESCLAT).

Tot és a punt perquè torni el Correllengua més gran de Ponent.

ACTE DE SOBIRANIA, darrer text de Lluís Maria Xirinachs

He viscut esclau setanta-cinc anys en uns Països Catalans ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia) des de fa segles.

He viscut lluitant contra aquesta esclavitud tots els anys de la meva vida adulta. Una nació esclava, com un individu esclau, és una vergonya de la humanitat i de l'univers. Però una nació mai no serà lliure si els seus fills no volen arriscar llur vida en el seu alliberament i defensa. Amics, accepteu-me aquest final absolut victoriós de la meva contesa, per contrapuntar la covardia dels nostres líders, massificadors del poble.

Avui la meva nació esdevé sobirana absoluta en mi. Ells han perdut un esclau. Ella és una mica més lliure, perquè jo sóc en vosaltres, amics!

Lluís M. Xirinacs i Damians
Barcelona, 6 d'agost de 2007


EL MILLOR HOMENATGE, LA VICTÒRIA!

QUART ANIVERSARI: SOPAR POPULAR I FESTA

QUART ANIVERSARI! SOPAR POPULAR PER LA TRANSSEGRE

El proper dissabte 7 de juliol, el mateix dia que a Balaguer se celebra la Transsegre, tindrà lloc al Casal Pere III un sopar popular obert a tothom que hi vulgui participar. El sopar popular serveix per cloure el quart anys d’activitats del Casal Pere III, i també per celebrar el quart aniversari de l’entitat.

Aquest quart any d’activitat ha estat el més exitós de la cada cop més llarga història del Casal Pere III, i les seues assemblees en fan una valoració molt positiva. Ha estat l’any de convocatòries multitudinàries tradicionals com el Correllengua, però també de nous reclams també massius com la primera Festa Major Alternativa de Balaguer o dels actes de commemoració de Sant Jordi, que van comptar amb un concert que va omplir de gom a gom la sala de la Rosaleda. A aquestes grans convocatòries cal sumar-hi les constants xerrades, festes o taules redones, a més de les campanyes d’agitació, de la realització del mural de l’avinguda dels Països Catalans amb el lema “Defensem la Terra” o del naixement de col.lectius afins al Casal com l’assemblea de la Noguera de l’organització juvenil Maulets i del primer nucli comarcal del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans.

El sopar comptarà amb un entrant i un plat (més beguda), i el preu és popular. Tots els que estiguin interessats a participar-hi, cal que ho comuniquin al més aviat possible. Ho podeu fer al correu electrònic del casal fins al dia 5 de juliol (més endavant, cal comunicar-ho directament al Casal): casalperetercer@yahoo.ca.

El Casal Pere III romandrà obert després del sopar, durant les primeres hores de la nit, per a tots aquells que vulguin començar la Transsegre a l’ateneu de la ciutat.

JA PODEU VEURE EL VÍDEO DEL MURAL DE BALAGUER

Enguany, el Casal Pere III i l’assemblea de Maulets de la comarca de la Noguera van crear un mural a l’avinguda dels Països Catalans de la ciutat de Balaguer, amb el lema “Defensem la terra”. Ja en podeu veure el vídeo. El trobareu a les següents adreces:

dabble.com/node/12382677

http://www.youtube.com/watch?v=jDqTvT-pJSU

300 ANYS D'OCUPACIÓ, 300 ANYS DE RESISTÈNCIA

El 2007, els i les catalanes, viurem el tercer centenari d’ocupació espanyola sobre els Països Catalans. Aquest fet, de gran importància històrica, no pot seguir passant desapercebut. Gran part de la societat catalana, desconeix episodis transcendentals de la pròpia història i, per tant, de la realitat d’opressió nacional i social, que ha patit i continua patint el nostre país.

Malgrat l’evident significació històrica de l’any 2007 (per l’efemèride de la Batalla d’Almansa el 1707), l’ocupació del nostre país va ser llarga, com a conseqüència de la resistència popular, i no conclogué fins el 1715 amb la caiguda de Mallorca.

Conseqüentment, la denúncia i la recordatori d’aquests fets no ha de finalitzar pas enguany. Aquesta campanya, per tant, ha d’allargar-se fins el 2015 i estendre’s arreu de la geografia dels Països Catalans. Tampoc no podem oblidar que una part del país, la Catalunya Nord, ja fa més de 300 anys que resta ocupada, però aquest cop és un altre botxí qui intenta aplicar l’aniquilació del nostre poble, l’estat francès.

La denúncia i la reivindicació de l’inici dels 300 anys d’ocupació dels Països Catalans s’ha de concebre amb un objectiu clar: evidenciar les fermes conviccions de lluita del nostre poble per alliberar-se, tal i com s’ha demostrat en els tres segles de resistència. Una prova evident d’aquesta oposició a la imposició espanyola és la nostra pròpia existència malgrat els anys de tortures, guerres, dictadures, presons, exilis… Persecucions que han estat tant físiques com mediàtiques i que no han pogut amb nosaltres. El moviment de resistència a l’ocupació espanyola segueix aquí, viu, existint i qüestionant l’ordre econòmic i sociopolític establert.

Així doncs, des de la campanya “300 anys d’ocupació, 300 anys de resistència“, instem a tots els casals i ateneus populars escampats arreu del territori català, a tots els col•lectius que lluiten per salvaguardar la nostra llengua i cultura de la imposició espanyola, a les associacions que batallen dia a dia per transmetre la veritat històrica viscuda als Països Catalans, i a totes aquelles persones que senten que cal plantar-se davant de 300 anys d’ocupació espanyola, a treballar per demostrar que els catalans i catalanes ja n’estem tipes d’aquesta colonització econòmica i nacional, que no restarem callats davant les injustícies que ha viscut i viu el nostre poble i que vèncer és l’únic que ens podrà aturar.

Per una Terra lliure de transgènics

CAMPANYA DE SOLIDARITAT AMB JOSEP PÀMIES
El 13 de setembre de 2003, Assemblea Pagesa de Catalunya juntament amb Ecologistes en Acció d’Aragó van dur a terme una protesta davant la proliferació de camps d’experimentació transgènica a les nostres terres. De la mà de la majoria absoluta del PP, l’estat espanyol s’estava convertint en el principal laboratori transgènic d’Europa, mentre la major part dels pobles europeus vivien intensos processos de debat, moratòries i, fins i tot referèndums.
Aquell matí i seguint una convocatòria internacional de Via Campesina, una cinquantena de persones es van concentrar en un camp d’experimentació de Syngenta, a la localitat d’Alcoletge (Segrià), que no reunia cap mena de mesura de seguretat. Aquesta multinacional comercialitzava llavors el panís BT176, desautoritzat a Estats Units per crear resistències en insectes, i que, en el 2005, seria retirada del mercat europeu per generar resistències a antibiòtics en les persones.
Després de fer-hi una sega simbòlica i recollir-ne unes mostres, els concentrats van anar a la subdelegació del govern a Lleida per a entregar-les conjuntament amb un manifest. En no trobar-hi cap representant de l’administració, van tancar-s’hi pacíficament fins l’arribada d’alguna autoritat competent. Just després d’entregar el manifest al secretari d’aquesta institució i identificant-se convenientment, les 13 persones que havien ocupat l’edifici van abandonar-lo.
Més d’un any després, en Josep Pàmies, històric sindicalista pagès de Balaguer (La Noguera) i activista per les llibertats i la dignitat al camp, rebia notificació d’una denúncia d’Álvaro Giménez i Sacanell, guàrdia civil de porta aquell dia. Aquesta mateixa el portarà a judici, el dia 11 DE JUNY, sota les acusacions d’atemptat a l’autoritat i lesions, per les que el fiscal demana una pena de 4 anys de presó i una indemnització de 50.000 euros.
La versió tergiversada del guardia manifesta que va rebre “empujones, agarrones y golpes en el labio superior y brazos de los representantes de la mentada Assamblea Pagesa”. Per això, i segons manifesta el denunciant, aquell dia se li va produir una lesió que l’impedirà utilitzar mai més una arma de foc i, en conseqüència, reincorporar-se a la carrera militar i al cos. La realitat, però, és més senzilla: aprofitant la seva badada, una part dels allí congregats van entrar-hi, en acte de desobediència civil.
Des de la Campanya en Solidaritat amb Josep Pàmies, denunciem la manca de fonament de les acusacions i el que creiem que és un intent de criminalitzar i reprimir la lluita contra la imposició transgènica. El fet que s’hagi denunciat, només, a un dels implicats i que aquest sigui un dels membres més visibles de la lluita de base, confirma la voluntat dels aparells estatals per a escarmentar tota dissidència organitzada. Una vegada més, es vol escapçar el moviment, tal i com es pretenia fa pocs mesos amb el judici a Albert Ferré, portaveu de la Plataforma Transgènics Fora!
A més, pensem que el guardia va presentar la denúncia, per a justificar la seva incompetència militar aquell dia en que, uns pocs pagesos i ecologistes, armats només amb molta picardia, van prendre la subdelegació del Govern a Lleida. No volem ni pensar en la imatge d'en Josep Pàmies engarjolat. Ni tampoc en la de Giménez Sacanell retirat, amb doble paga sense incompatibilitat de càrrec, per haver caigut en heroic acte de servei a la pàtria. No ho permetrem!
Per últim, reiterem els perills dels cultius transgènics sobre la salut, el medi i l’agricultura tradicional. I, com a exemple, denunciem l’últim cas de contaminació transgènica de la varietat autòctona del panís del queixal que es reproduïa al Centre de Conservació Esporus de Manresa, amb el qual volem, també, solidaritzar-nos.
D’acord amb això, signem aquest manifest, en el que demanem:
ABSOLUCIÓ PER A JOSEP PÀMIES
CATALUNYA LLIURE DE TRANSGÈNICS

Participacio del Casal als actes de suport a Josep Pamies

Sant Jordi a Balaguer

ÈXIT MAJÚSCUL I ROTUND DEL CONCERT DE COMMEMORACIÓ DE SANT JORDI A BALAGUER

El passat dissabte dia 28 van iniciar-se a Balaguer tota una sèrie d’actes per celebrar la diada de Sant Jordi i per commemorar els tres-cents anys de la batalla d’Almansa, que el 25 d’abril de 1707 va suposar l’inici de l’ocupació borbònica del País Valencià i del conjunt dels Països Catalans, i el primer pas cap a la caiguda de Barcelona l’11 de setembre de 1714.
L’acte principal de tot un cap de setmana ple d’activitats va ser el concert que va tenir lloc dissabte a la nit a la sala La Rosaleda de la capital de la Noguera , organitzat pel Casal Pere III – Ateneu de Balaguer, concert en què van participar Josep Maria Cantimplora i l’Orquestra Cloratita, el grup lleidatà Skalivada i la formació balaguerina 7Drock. El cantant de Brams i Mesclat, Francesc Ribera "Titot", també va participar en el concert, ja que va cantar diverses peces amb els grups que hi van prendre part.
El concert va omplir de gom a gom la sala de la Rosaleda , i ha estat una de les concentracions de jovent més massives que s’han vist darrerament a la ciutat de Balaguer. L’acte va ser marcadament festiu, però va incloure notes constants de tipus reivindicatiu. Les referències habituals afers socials i nacionals com l’ocupació borbònica de fa tres segles o la necessitat de superar l’actual marc legal, van ser habituals durant tota la nit. El Casal també va voler que hi hagués gestos de solidaritat amb l’històric sindicalista balaguerí Josep Pàmies, persona estretament vinculada al Casal Pere III que en un termini curt de temps ha d’assistir als jutjats per una acusació sense fonament, i que dissabte va ser a més durament reprimit i físicament atacat, juntament amb d’altres persones que protestaven pacíficament (algunes de les quals membres del Casal Pere III), per les forces de seguretat de la Generalitat durant una acció a la Fira de Balaguer arran de la visita del conseller d’agricultura de la Generalitat.
El concert va allargar-se fins a altes hores de la matinada. Van ser unes cinc hores de música del país reinvidicativa i festiva, que demostren clarament que es pot omplir recintes amb grups del país i compromesos, sense que calgui recórrer –com malauradament s’ha fet a Balaguer més d’una vegada– a formacions mediàtiques espanyoles que basen únicament el seu èxit en la promoció que en fan certs grups de comunicació estatals. El Casal Pere III es felicita d’aquest èxit majúscul, i aposta per mantenir actes alternatius a les grans iniciatives institucionals de Balaguer. Si la Festa Major Alternativa del mes de novembre ja va ser un èxit sense pal.liatius, s’ha demostrat que el cap de setmana de la Fira de Balaguer també reclamava una alternativa lúdica i cultural organitzada des del teixit social de la ciutat. Des del Casal Pere III, doncs, es vol continuar apostant per espais festius que no deixin de banda la formació i la reivindicació, que fomentin la capacitat crítica.