dijous, 28 de juny del 2007

Per una Terra lliure de transgènics


CAMPANYA DE SOLIDARITAT AMB JOSEP PÀMIES
El 13 de setembre de 2003, Assemblea Pagesa de Catalunya juntament amb Ecologistes en Acció d’Aragó van dur a terme una protesta davant la proliferació de camps d’experimentació transgènica a les nostres terres. De la mà de la majoria absoluta del PP, l’estat espanyol s’estava convertint en el principal laboratori transgènic d’Europa, mentre la major part dels pobles europeus vivien intensos processos de debat, moratòries i, fins i tot referèndums.
Aquell matí i seguint una convocatòria internacional de Via Campesina, una cinquantena de persones es van concentrar en un camp d’experimentació de Syngenta, a la localitat d’Alcoletge (Segrià), que no reunia cap mena de mesura de seguretat. Aquesta multinacional comercialitzava llavors el panís BT176, desautoritzat a Estats Units per crear resistències en insectes, i que, en el 2005, seria retirada del mercat europeu per generar resistències a antibiòtics en les persones.
Després de fer-hi una sega simbòlica i recollir-ne unes mostres, els concentrats van anar a la subdelegació del govern a Lleida per a entregar-les conjuntament amb un manifest. En no trobar-hi cap representant de l’administració, van tancar-s’hi pacíficament fins l’arribada d’alguna autoritat competent. Just després d’entregar el manifest al secretari d’aquesta institució i identificant-se convenientment, les 13 persones que havien ocupat l’edifici van abandonar-lo.
Més d’un any després, en Josep Pàmies, històric sindicalista pagès de Balaguer (La Noguera) i activista per les llibertats i la dignitat al camp, rebia notificació d’una denúncia d’Álvaro Giménez i Sacanell, guàrdia civil de porta aquell dia. Aquesta mateixa el portarà a judici, el dia 11 DE JUNY, sota les acusacions d’atemptat a l’autoritat i lesions, per les que el fiscal demana una pena de 4 anys de presó i una indemnització de 50.000 euros.
La versió tergiversada del guardia manifesta que va rebre “empujones, agarrones y golpes en el labio superior y brazos de los representantes de la mentada Assamblea Pagesa”. Per això, i segons manifesta el denunciant, aquell dia se li va produir una lesió que l’impedirà utilitzar mai més una arma de foc i, en conseqüència, reincorporar-se a la carrera militar i al cos. La realitat, però, és més senzilla: aprofitant la seva badada, una part dels allí congregats van entrar-hi, en acte de desobediència civil.
Des de la Campanya en Solidaritat amb Josep Pàmies, denunciem la manca de fonament de les acusacions i el que creiem que és un intent de criminalitzar i reprimir la lluita contra la imposició transgènica. El fet que s’hagi denunciat, només, a un dels implicats i que aquest sigui un dels membres més visibles de la lluita de base, confirma la voluntat dels aparells estatals per a escarmentar tota dissidència organitzada. Una vegada més, es vol escapçar el moviment, tal i com es pretenia fa pocs mesos amb el judici a Albert Ferré, portaveu de la Plataforma Transgènics Fora!
A més, pensem que el guardia va presentar la denúncia, per a justificar la seva incompetència militar aquell dia en que, uns pocs pagesos i ecologistes, armats només amb molta picardia, van prendre la subdelegació del Govern a Lleida. No volem ni pensar en la imatge d'en Josep Pàmies engarjolat. Ni tampoc en la de Giménez Sacanell retirat, amb doble paga sense incompatibilitat de càrrec, per haver caigut en heroic acte de servei a la pàtria. No ho permetrem!
Per últim, reiterem els perills dels cultius transgènics sobre la salut, el medi i l’agricultura tradicional. I, com a exemple, denunciem l’últim cas de contaminació transgènica de la varietat autòctona del panís del queixal que es reproduïa al Centre de Conservació Esporus de Manresa, amb el qual volem, també, solidaritzar-nos.
D’acord amb això, signem aquest manifest, en el que demanem:
ABSOLUCIÓ PER A JOSEP PÀMIES
CATALUNYA LLIURE DE TRANSGÈNICS

Participacio del Casal als actes de suport a Josep Pamies

Sant Jordi a Balaguer


ÈXIT MAJÚSCUL I ROTUND DEL CONCERT DE COMMEMORACIÓ DE SANT JORDI A BALAGUER

El passat dissabte dia 28 van iniciar-se a Balaguer tota una sèrie d’actes per celebrar la diada de Sant Jordi i per commemorar els tres-cents anys de la batalla d’Almansa, que el 25 d’abril de 1707 va suposar l’inici de l’ocupació borbònica del País Valencià i del conjunt dels Països Catalans, i el primer pas cap a la caiguda de Barcelona l’11 de setembre de 1714.
L’acte principal de tot un cap de setmana ple d’activitats va ser el concert que va tenir lloc dissabte a la nit a la sala La Rosaleda de la capital de la Noguera , organitzat pel Casal Pere III – Ateneu de Balaguer, concert en què van participar Josep Maria Cantimplora i l’Orquestra Cloratita, el grup lleidatà Skalivada i la formació balaguerina 7Drock. El cantant de Brams i Mesclat, Francesc Ribera "Titot", també va participar en el concert, ja que va cantar diverses peces amb els grups que hi van prendre part.
El concert va omplir de gom a gom la sala de la Rosaleda , i ha estat una de les concentracions de jovent més massives que s’han vist darrerament a la ciutat de Balaguer. L’acte va ser marcadament festiu, però va incloure notes constants de tipus reivindicatiu. Les referències habituals afers socials i nacionals com l’ocupació borbònica de fa tres segles o la necessitat de superar l’actual marc legal, van ser habituals durant tota la nit. El Casal també va voler que hi hagués gestos de solidaritat amb l’històric sindicalista balaguerí Josep Pàmies, persona estretament vinculada al Casal Pere III que en un termini curt de temps ha d’assistir als jutjats per una acusació sense fonament, i que dissabte va ser a més durament reprimit i físicament atacat, juntament amb d’altres persones que protestaven pacíficament (algunes de les quals membres del Casal Pere III), per les forces de seguretat de la Generalitat durant una acció a la Fira de Balaguer arran de la visita del conseller d’agricultura de la Generalitat.
El concert va allargar-se fins a altes hores de la matinada. Van ser unes cinc hores de música del país reinvidicativa i festiva, que demostren clarament que es pot omplir recintes amb grups del país i compromesos, sense que calgui recórrer –com malauradament s’ha fet a Balaguer més d’una vegada– a formacions mediàtiques espanyoles que basen únicament el seu èxit en la promoció que en fan certs grups de comunicació estatals. El Casal Pere III es felicita d’aquest èxit majúscul, i aposta per mantenir actes alternatius a les grans iniciatives institucionals de Balaguer. Si la Festa Major Alternativa del mes de novembre ja va ser un èxit sense pal.liatius, s’ha demostrat que el cap de setmana de la Fira de Balaguer també reclamava una alternativa lúdica i cultural organitzada des del teixit social de la ciutat. Des del Casal Pere III, doncs, es vol continuar apostant per espais festius que no deixin de banda la formació i la reivindicació, que fomentin la capacitat crítica.