divendres, 11 de juliol del 2014

Miquel Sellarès parlarà d'estructures d'estat a Balaguer


El proper dijous 17 de juliol, a 2/4 de 9 del vespre, tindrà lloc a la sala d'actes de l'Ajuntament de Balaguer la conferència-col·loqui "Les estructures del nou estat", a càrrec de Miquel Sellarès, expert en seguretat.

Miquel Sellarès és llicenciat en filosofia i lletres i ha participat en multitud d'iniciatives nacionalistes. Va ser fundador de l'Assemblea de Catalunya (1971), de Convergència Democràtica de Catalunya (1974) i de Nacionalistes d'Esquerra (1978). Ha col·laborat amb els diaris Avui, La Vanguardia, Deia i El País. A nivell institucional ha estat director general de Seguretat Ciutadana entre 1983 i 1984 i secretari de Comunicació de la Generalitat entre 2003 i 2004. Actualment és president del Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya i del col·lectiu Opinió Catalana.

L'acte serà presentat per Vicent Font, membre del Casal i expresident del Consell Comarcal de la Noguera.

divendres, 27 de juny del 2014

Santiago Vidal parla de legalitat i democràcia davant més de 200 persones

Vista general de la conferència de Santiago Vidal a l'Ajuntament
(Foto de Rosa M. Sauret)
El passat dia 25 va tenir lloc un altre dels actes del cicle organitzat pel Casal Pere III – Ateneu de Balaguer, per fomentar el doble sí a la consulta del 9 de novembre. En aquesta ocasió va ser Santiago Vidal, magistrat de l'Audiència de Barcelona, qui va impartir una conferència sobre “Democràcia, legalitat i llibertat”.

L’acte, que va omplir la sala d’actes de l’Ajuntament de Balaguer, va ser presentat pel balaguerí Josep Maria Pijuan, company de Santiago Vidal a l’Audiència de Barcelona durant nou anys i actualment president del Tribunal de Corts d’Andorra.

Santiago Vidal va assenyalar en primer lloc que el procés català ha agafat una velocitat de creuer que el fa irreversible, especialment tenint en compte que actualment el govern espanyol ja no es pot plantejar l’ús de la violència per intentar parar-lo, i va assegurar que “no en tingueu cap dubte que el 9 de novembre anirem a votar, i a més serà una votació legal”.

També va desenvolupar els quatre escenaris, i les corresponents opcions, que es poden presentar respecte la consulta del proper 9 de novembre, per a la qual no va posar cap requisit mínim legal de participació ni de resultats, tot i que, políticament, com més majoritaris siguin més es legitimen.

També va fer referència a alguns trets generals de la proposta de constitució catalana que està elaborant un grup format per quatre jutges, quatre professors universitaris, i dos especialistes en dret internacional, sempre per voluntat pròpia i sense cap encàrrec de ningú, així com algunes dades curioses i significatives sobre les preguntes que li van fer en la seva compareixença a Madrid sobre aquest tema. En qualsevol cas va deixar clar que es tracta només d’una proposta entre moltes altres possibles que sempre haurien de ser discutides, assumides i referendades, o no, pel poble de Catalunya.

Vidal va insistir en aprofitar aquesta oportunitat històrica per construir un país millor, més pròsper, més just i més equitatiu, atès que aquest és, en darrer terme, la principal finalitat del procés.

Marc Solanes, Santiago Vidal i Josep Maria Pijuan
(Foto de Rosa M. Sauret)

dimarts, 24 de juny del 2014

Els bastoners del Casal participen als actes de Sant Joan

Miracle Solà llegeix el manifest acompanyada per la resta de bastoners
(Foto de Rosa Martínez)
Ahir dia 23 de juny el Ball de Bastons del Casal Pere III va participar als actes que van tenir lloc a Balaguer en motiu de la revetlla de Sant Joan. Els bastoners van ser els encarregats de portar la flama del Canigó de la Plaça del Mercadal al carrer del Noguera Pallaresa, acompanyats pels diables de la ciutat. Un cop van ser al punt d'arribada, van llegir el manifest.

Des del Casal us desitgem una bona diada dels Països Catalans!

dijous, 19 de juny del 2014

El jutge Santiago Vidal clourà el cicle del Casal


El proper dimecres 25 de juny comptarem amb Santiago Vidal, magistrat de l'Audiència Provincial de Barcelona. La conferència-col·loqui 'Democràcia, legalitat i llibertat' tindrà lloc a les 20:30h a la sala d'actes de l'Ajuntament de Balaguer. L'acte serà presentat pel Balaguerí Josep Maria Pijuan, president del Tribunal de Corts d'Andorra.

Amb aquesta xerrada es clourà el cicle de conferències-col·loqui que ha promogut el Casal Pere III al llarg d'aquest semestre per promoure el doble Sí a la consulta d'autodeterminació del 9 de novembre.

dimecres, 4 de juny del 2014

El Casal aprofita el Tricentenari per demanar la restitució de la 'Paeria de Balaguer'

Ofrena floral al Comte Jaume d'Urgell.
(Foto de l'Ajuntament de Balaguer)
Coincidint amb el Tricentenari de la pèrdua de les llibertats de Catalunya, el Casal ha volgut dedicar la Festa d'Aniversari de la mort del comte Jaume d'Urgell d'enguany a la Paeria de Balaguer, la institució de govern de la ciutat durant vora sis segles. Després de 300 anys d'institucions castellanes, des del Casal s'aposta per recuperar les institucions catalanes, incloses les de la nostra ciutat, que han de servir per consolidar el posicionament de Balaguer vinculada al patrimoni medieval. Per tot plegat el Casal ha aprofitat el marc de l'ofrena floral amb la que, des de fa més de 30 anys, la ciutat homenatja el comtat d'Urgell, per demanar que es recuperi la denominació històrica 'la Paeria de Balaguer' per al nostre consistori.

L'ofrena s'ha fet a l'estàtua del darrer comte d'Urgell, Jaume II el Dissortat, i hi han pres part una quinzena d'entitats, partits polítics, i institucions, en una jornada de reivindicació històrica que enguany ha pres el nom de Festa Balaguer Ciutat Comtal.

La Festa s'ha tancat amb una conferència del medievalista Prim Bertran amb el títol 'La Paeria de Balaguer, 300 anys sense institucions catalanes'. I en la que el catedràtic a la Universitat de Barcelona s'ha volgut sumar a la proposta del Casal de recuperar el nom de 'la Paeria'.

Bertran ha començat explicant que 'paer' vol dir 'qui assegura la pau, l'equitat i l'ordre'. I que la Paeria de Balaguer és la institució de govern de la ciutat fins als Decrets de Nova Planta, el 1716, moment en què s'estableix el model castellà d'ajuntament, batlle i regidors nomenats pel rei.

Per Bertran, la Paeria de Balaguer sempre es mantè fidel a la Casa d'Urgell, tant en els moments bons com en els difícils. Fins al punt de ser qui recorre a un préstec per ajudar el comte Jaume II d'Urgell, quan aquest necessita diners per defensar els seus drets successoris.

Bertran ha complementat la sessió explicant que cada any, el dia de Sant Bartomeu, eren escollits 4 paers i 20 consellers, que es reunien primer a l'Esglesia de Sant Salvador, i després a l'Església de Sant Joan, ubicada a l'emplaçament actual del Comú de Balaguer.

La sala del Museu ha quedat petita per l'èxit d'assistència en un acte que ha estat presentat per la mateixa directora, Carme Alòs.

Representants de les entitats i de les institucions que van participar a l'ofrena.
(Foto de l'Ajuntament de Balaguer)

dimarts, 3 de juny del 2014

Tot a punt per la II Diada Bastonera de Balaguer!



El proper dissabte 14 de juny la Colla Bastonera del Casal Pere III de Balaguer organitza la II Diada Bastonera a la nostra ciutat.

Durant el matí, als carreres del centre històric de Balaguer i també als carreres de davant Balaguer farem ballades bastoneres acompanyades de la música de les gralles, timbals i dels Nous Grallers d’Agramunt. A la diada hi són convidades colles d’altres indrets. Enguany ens acompanyaran la colla bastonera del casal l’Arreu de Mollerussa, els bastoners de Raval de Barcelona i la colla del ball de bastons del Pla de l’Aigua de Lleida.

Al migdia es farà un dinar popular al col·legi Àngel Guimerà, obert a tothom i amenitzat durant la sobretaula amb cançons trobades a càrrec del grup Vae, Vae (confirmacions pel dinar: bastoners@casaldebalaguer.cat). Clourem la jornada amb la bona música del grup The Folkies.

El ball de bastons és una dansa popular molt antiga a Catalunya. Al so de les músiques i al repic dels nostres bastons ens mantenim amb la voluntat de reafirmar aquesta tradició i ens agrada omplir places i carrers amb els nostres ritmes i sons i comunicar-nos oferint ballades, potser ancestrals, però que mantenint la nostra voluntat de ser i de créixer, es projecten arreu continuen endavant.

Us convidem a tots i a totes, que una vegada més ens acompanyeu i gaudiu amb nosaltres del que confiem que serà una molt bona diada bastonera!

dilluns, 2 de juny del 2014

Prim Bertran ens parla de la Paeria de Balaguer

Prim Bertran, historiador de la UB, i Carme Alòs, directora del Museu de la Noguera
(Foto de Rosa M. Sauret)
En el marc dels actes de commemoració de la mort de Jaume d'Urgell i coincidint amb el Tricentenari de 1714, el passat 31 de maig va tenir lloc la conferència "La Paeria de Balaguer, 300 anys sense institucions catalanes" a càrrec de Prim Bertran, professor d'història de la Universitat de Barcelona.

Us la resumim amb catorze tuits:

En @primbertran explica que enguany és el vuitcentenari de les Corts Catalanoaragoneses, on Balaguer té deu representants.

En @primbertran reivindica que "paer" és qui assegura la pau, l'equitat, l'ordre.

"No sabem quan es crea ni quan es perd la Paeria de Balaguer, però es recupera el 1311 i dura fins a 1716"

"Cada any, el dia de Sant Bartomeu, eren escollits 4 paers i 20 consellers, 'dignes i suficients' "

"Dels bans (multes), 1/3 era per la ciutat, 1/3 pel comte i un 1/3 pel delator" 

"Els paers es reuinen primer a l'església de St. Salvador i després a l'església de St. Joan, lloc que avui ocupa l'ajuntament" 

"Quan Jaume II necessita diners per defensar els seus dret successoris, el Comú de Balaguer recorre al préstec per ajudar-lo" 

"La Paeria de Balaguer es va destacar per una gran fidelitat a la Casa d'Urgell, tant en els bons coments com en els dolents" 

"Ferran el Catòlic imposa el sistema d'insaculació en l'elecció de càrrecs per evitar la corrupció" 

"A partir de 1509 no poden ser paers capellans, gentilhomes, conversos i solters" 

"Amb el Decret de Nova Planta es produeix un capgirament total de les institucions." 

"A partir de 1716 a Balaguer s'imposen els regidors i els batlles, nomenats pel rei" 

"Hi ha hagut trencament entre la Paeria i l'Ayuntamiento, però un 20% de paers continuen com a regidors" 

"Faig meva la idea del Casal Pere III de recuperar la Paeria de Balaguer, el paer en cap i els paers"


dimecres, 28 de maig del 2014

32a Commemoració de la mort de Jaume d'Urgell


El proper dissabte 31 de maig Balaguer commemorarà la mort del comte Jaume d'Urgell amb una jornada que enguany arriba a la 32a edició. A 2/4 de 8 de la tarda hi haurà la tradicional ofrena floral d'entitats i institucions al monument del Comte (Avinguda Jaume d'Urgell). A continuació, a les 8 de la tarda, al Museu de la Noguera, tindrà lloc la conferència "La Paeria de Balaguer, 300 anys sense institucions catalanes", a càrrec del doctor Prim Bertran, professor d'Història de la Universitat de Barcelona.

Des del Casal fem una crida a totes les associacions de la comarca a participar a l'ofrena.

diumenge, 11 de maig del 2014

Germà Bel, a Balaguer el 16 de maig




El proper divendres 16 de maig comptarem amb Germà Bel, economista i expert en infraestructures. La conferència-col·loqui "La Catalunya independent: Oportuinitats de futur en un món global" s'emmarca en la campanya del Casal pel doble Sí i tindrà lloc a les 20:30h a la sala d'actes del Consell Comarcal de la Noguera.

Germà Bel i Queralt (Les Cases d'Alcanar, Alcanar, Montsià, 1963) és un economista i polític català. És llicenciat i doctor en Economia per la Universitat de Barcelona, màster en Economia per la Universitat de Chicago i catedràtic d'Economia Aplicada a la Universitat de Barcelona. De 1987 a 1990 va ser becari Fulbright i becari MEC d'investigació. De 1990 a 1993 va ser assessor al Ministeri per a les Administracions Públiques i al Ministeri d'Obres Públiques i Transports. L'any 1980 va ingressar a la Joventut Socialista de Catalunya, i el 1982 al PSC-PSOE. A les eleccions generals espanyoles de 2000 fou escollit diputat per Barcelona. Des del 2004 ha continuat la seva tasca docent a la universitat i com a professor visitant a la Universitat de Cornell.

A principis de 2011 va adquirir notorietat amb el seu llibre "Espanya, capital París", que estudia la capitalitat de Madrid, les infraestructures del Regne d'Espanya i l'impacte d'ambdós en l'economia, donant un punt de vista molt xocant amb el que hi havia fins al moment però que donava molta llum sobre el planejament de l'Estat al llarg dels segles. El llibre fou escrit en castellà i traduït al català i a l'anglès el primer any. Arran de la seva publicació es va convertir en tertulià habitual d'El matí de Catalunya Ràdio i d'altres espais a què fou convidat. Es va convertir en analista de referència de les inversions en infraestructures.

Muriel Casals i Carme Forcadell parlen de la independència a Balaguer

Carme Forcadell (ANC), Muriel Casals (ÒC) i Joan Biscarri (Casal). (Foto d'Antoni Vidal)
Ahir dissabte va tenir lloc al Teatre Municipal de Balaguer l'acte "Les claus del procés d'independència", que va comptar amb la presència de Muriel Casals, presidenta d'Òmnium Cultural, Carme Forcadell, presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana i Josep Maria Roigé, alcalde de Balaguer i vicepresident de l'Associació de Municipis per la Independència. L'acte, conduït per Joan Biscarri, del Casal Pere III, va constar d'una primera part de parlaments i d'una segona part de col·loqui amb la participació del públic.

Muriel Casals va explicar els motius que ens han portat a la situació actual i va demanar el compromís de tothom per tirar endavant el procés d'independència per salvaguardar la nostra identitat i l'Estat del benestar. Carme Forcadell, per la seva banda, va insistir en la necessitat que el proper 25 de maig participem a les eleccions europees i votem partits favorables a la consulta per tal d'internacionalitzar el procés. Josep Maria Roigé va explicar la implicació d'ajuntaments i altres administracions locals amb la independència i va defensar el compromís del govern. 

Al llarg del col·loqui es va tractar la consulta d'Escòcia, el paper dels polítics i els passos que caldrà seguir després de la consulta. A l'acte hi van assistir més de 500 persones.