TORNA EL CORRELLENGUA MÉS GRAN!

L’acte central del Correllengua a la comarca de la Noguera és fins ara la convocatòria de les comarques de Ponent que té com a motiu la defensa de la llengua catalana que reuneix més gent. Enguany s’arriba a la cinquena edició d’aquest Correllengua, que tindrà lloc el dia 6 d’octubre, a la ciutat de Balaguer.

El Correllengua d’enguany comptarà amb DIVERSES NOVETATS amb relació a anys anteriors: més protagonisme per a les entitats de tota la comarca i de tot Ponent que hi participen, un recorregut diferent dels altres anys de la cercavila que tradicionalment recorre els carrers de Balaguer i un gran concert final amb algunes de les formacions més destacades de la música que avui en dia es fa als Països Catalans.

El Correllengua s’iniciarà a les 20:00 h. del vespre al Passeig de l’Estació (vora la Plaça de la Sardana), amb una concentració en la qual es lliuraran torxes a totes les entitats de la comarca de la Noguera que participin en el Correllengua. Hi haurà una ballada de gegants, s’encendran les torxes i es donarà tret de sortida a la tradicional Marxa de Torxes, que recorrerà les principals zones de la part antiga de Balaguer. Aquesta Marxa de Torxes comptarà amb la participació de grups de grallers vinguts de diferents pobles de la comarca de la Noguera, i hi haurà també xanques i foc.

Durant el recorregut de la Marxa de Torxes, com ja és habitual, es faran aturades en llocs simbòlics de la ciutat. És durant aquestes aturades que es donarà pas als típics parlaments a càrrec d’algú que s’hagi significat en la defensa de la llengua o del país, que es farà la lectura del manifest del Correllengua d’enguany i que s’interpretarà La Muixeranga d’Algemesí, un dels himnes nacionals dels Països Catalans. La Muixeranga d’Algemesí genera sempre expectació perquè és interpretada cada any per un instrument diferent. En anys anteriors ha estat interpretada amb gralla, violí, flabiol i clarinet.

La Marxa de Torxes, en la qual hi acostuma a participar gent de totes les edats, finalitzarà enguany al nou Pavelló Molí de l’Esquerrà, vora el Pont Vell de Balaguer, a l’entrada de l’Horta d’Amunt. Allí hi haurà moscatell i vi gratuït per a tothom que hagi participat en la Marxa de Torxes, hi haurà un sopar popular i hi haurà una interpretació dels Segadors a càrrec del conegut Francesc Ribera “Titot”.

Després del sopar hi haurà un gran concert amb Carles Juste LO BEETHOVEN, el patriarca de la rumba lleidatana i dels garrotins; ARAMATEIX, la banda successora dels ja desapareguts BRAMS (www.aramateix.cat), que barreja peces d’aquesta formació amb d’altres de noves; i DEPT, la banda liderada per David Rossell, guitarra de MESCLAT (www.dept.cat).

ACTES DE LA DIADA A BALAGUER. Homenatge a Lluís Maria Xirinacs

Com ja és tradició, el Casal Pere III de Balaguer organitza actes en la vigília de la diada nacional de l’11 de setembre. La nit del dia 10 de setembre, doncs, com ve sent habitual a la capital de la Noguera en els darrers quatre anys, tindran lloc els actes reivindicatius que commemoraran la caiguda de Barcelona en mans de les tropes espanyoles l’11 de setembre de 1714.

Per segon any consecutiu, el Casal prepara una vetllada amb sopar i concert que servirà per fer el lliurament dels premis Moragues-Basset i Manel Gonzàlez Alba. Els actes tindran lloc al restaurant del Santuari (darrere del Sant Crist) a les 22 h. del dia 10 de setembre (el 10 a les 10).

El sopar d’enguany tindrà un significat especial en la mesura que tindrà com a element central un acte d’homenatge a Lluís Maria Xirinacs, desaparegut aquest mes d’agost. Cal recordar que Xirinacs tenia una estreta relació amb l’independentisme balaguerí. Xirinacs va participar en el primer acte públic de l’embrió del Casal Pere III i, fa pocs mesos, va tornar a ser present en unes jornades a la capital de la Noguera amb el seu darrer llibre sota el braç, en el que va ser la seua darrera aparició pública a les comarques de Ponent.

Els dos premis –el Moragues-Basset i el Manel Gonzàlez Alba– estan destinats a reconèixer el treball d’una persona o institució per l’alliberament dels Països Catalans, tant en el nivell de la identitat com en l’àmbit de la justícia social, la defensa de la terra, la cooperació o la solidaritat internacionalista.

El premi Moragues-Basset recorda dos dels principals lluitadors catalans de la guerra de successió (Josep Moragues i Joan Baptista Basset), i és escollit per votació conjunta de les diferents assemblees del Casal. El premi Manel Gonzàlez Alba (que recorda una de les figures més destacades de l’independentisme de la primera meitat del segle XX), per la seua banda, s’elegeix per votació popular a través d’urnes dipositades durant tot un any en tots els actes públics del Casal Pere III.

L’any passat, el premi Moragues-Basset va ser atorgat a la Comissió de la Dignitat, per la recuperació dels papers catalans segrestats a Salamanca, i va ser recollit pel seu coordinador, Toni Strubell. El premi Manel Gonzàlez Alba de votació popular va ser aconseguit per la formació Brams –que acabaven de dissoldre’s poc temps abans–, i va ser recollida pel seu cantant i líder, Francesc Ribera “Titot”.

Els premis consisteixen en obres d’art donades per artistes de la comarca de la Noguera. D’una banda, el premi Moragues-Basset consisteix enguany en un bust de Joan Baptista Basset sobre obra de fusta de Josep Rodés i ceràmica de Josep Gasol. D’una altra, el premi Manel Gonzàlez Alba tindrà com a objecte un gravat dels Països Catalans de l’artista balaguerina Rosa Maria Sauret.

Les reserves per al sopar es poden fer al correu electrònic del casal (casalperetercer@yahoo.ca) o bé al telèfon 667631688, al més aviat possible. Després del concert, tindrà lloc la ja tradicional festa. Aquest cop hi intervindran membres de la formació lleidatana de Carles Juste "Lo Beethoven", que faran que la lluita i la reivindicació deixin per una estona pas a la festa a ritme de rumba catalana i garrotins.

A banda del sopar previ a la Diada, el Casal Pere III té previst dur a terme accions durant l’11 de setembre, alguna de les quals serà ben visible arreu de la ciutat. Estigueu atents.

L’ACTE CENTRAL DEL CORRELLENGUA DE LA NOGUERA JA ÉS A PUNT

Ja hi ha data per a l’acte central del Correllengua a la Noguera, segurament el més concorregut i multitudinari de totes les comarques de Ponent. El dia escollit serà el 6 d’octubre.

El Correllengua comptarà, com cada any, amb una marxa de torxes per alguns dels llocs més simbòlics i històrics de la ciutat de Balaguer, però enguany tindrà una bona colla de novetats. En aquesta edició es modificarà substancialment el recorregut d’anys anteriors, es donarà molt més protagonisme a les entitats de tota la comarca de la Noguera que hi prenen part portant les torxes que simbolitzen les flames de la llengua i també hi haurà un gran concert final. En aquest concert hi participaran els grups ARAMATEIX (els successors dels desapareguts BRAMS, liderats per Francesc Ribera “Titot”) i DEPT (una de les millors i més conegudes formacions del panorama musical català, al capdavant de la qual hi ha David Rossell, també membre de BRAMS i de MESCLAT).

Tot és a punt perquè torni el Correllengua més gran de Ponent.

ACTE DE SOBIRANIA, darrer text de Lluís Maria Xirinachs

He viscut esclau setanta-cinc anys en uns Països Catalans ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia) des de fa segles.

He viscut lluitant contra aquesta esclavitud tots els anys de la meva vida adulta. Una nació esclava, com un individu esclau, és una vergonya de la humanitat i de l'univers. Però una nació mai no serà lliure si els seus fills no volen arriscar llur vida en el seu alliberament i defensa. Amics, accepteu-me aquest final absolut victoriós de la meva contesa, per contrapuntar la covardia dels nostres líders, massificadors del poble.

Avui la meva nació esdevé sobirana absoluta en mi. Ells han perdut un esclau. Ella és una mica més lliure, perquè jo sóc en vosaltres, amics!

Lluís M. Xirinacs i Damians
Barcelona, 6 d'agost de 2007


EL MILLOR HOMENATGE, LA VICTÒRIA!

QUART ANIVERSARI: SOPAR POPULAR I FESTA

QUART ANIVERSARI! SOPAR POPULAR PER LA TRANSSEGRE

El proper dissabte 7 de juliol, el mateix dia que a Balaguer se celebra la Transsegre, tindrà lloc al Casal Pere III un sopar popular obert a tothom que hi vulgui participar. El sopar popular serveix per cloure el quart anys d’activitats del Casal Pere III, i també per celebrar el quart aniversari de l’entitat.

Aquest quart any d’activitat ha estat el més exitós de la cada cop més llarga història del Casal Pere III, i les seues assemblees en fan una valoració molt positiva. Ha estat l’any de convocatòries multitudinàries tradicionals com el Correllengua, però també de nous reclams també massius com la primera Festa Major Alternativa de Balaguer o dels actes de commemoració de Sant Jordi, que van comptar amb un concert que va omplir de gom a gom la sala de la Rosaleda. A aquestes grans convocatòries cal sumar-hi les constants xerrades, festes o taules redones, a més de les campanyes d’agitació, de la realització del mural de l’avinguda dels Països Catalans amb el lema “Defensem la Terra” o del naixement de col.lectius afins al Casal com l’assemblea de la Noguera de l’organització juvenil Maulets i del primer nucli comarcal del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans.

El sopar comptarà amb un entrant i un plat (més beguda), i el preu és popular. Tots els que estiguin interessats a participar-hi, cal que ho comuniquin al més aviat possible. Ho podeu fer al correu electrònic del casal fins al dia 5 de juliol (més endavant, cal comunicar-ho directament al Casal): casalperetercer@yahoo.ca.

El Casal Pere III romandrà obert després del sopar, durant les primeres hores de la nit, per a tots aquells que vulguin començar la Transsegre a l’ateneu de la ciutat.

JA PODEU VEURE EL VÍDEO DEL MURAL DE BALAGUER

Enguany, el Casal Pere III i l’assemblea de Maulets de la comarca de la Noguera van crear un mural a l’avinguda dels Països Catalans de la ciutat de Balaguer, amb el lema “Defensem la terra”. Ja en podeu veure el vídeo. El trobareu a les següents adreces:

dabble.com/node/12382677

http://www.youtube.com/watch?v=jDqTvT-pJSU

300 ANYS D'OCUPACIÓ, 300 ANYS DE RESISTÈNCIA

El 2007, els i les catalanes, viurem el tercer centenari d’ocupació espanyola sobre els Països Catalans. Aquest fet, de gran importància històrica, no pot seguir passant desapercebut. Gran part de la societat catalana, desconeix episodis transcendentals de la pròpia història i, per tant, de la realitat d’opressió nacional i social, que ha patit i continua patint el nostre país.

Malgrat l’evident significació històrica de l’any 2007 (per l’efemèride de la Batalla d’Almansa el 1707), l’ocupació del nostre país va ser llarga, com a conseqüència de la resistència popular, i no conclogué fins el 1715 amb la caiguda de Mallorca.

Conseqüentment, la denúncia i la recordatori d’aquests fets no ha de finalitzar pas enguany. Aquesta campanya, per tant, ha d’allargar-se fins el 2015 i estendre’s arreu de la geografia dels Països Catalans. Tampoc no podem oblidar que una part del país, la Catalunya Nord, ja fa més de 300 anys que resta ocupada, però aquest cop és un altre botxí qui intenta aplicar l’aniquilació del nostre poble, l’estat francès.

La denúncia i la reivindicació de l’inici dels 300 anys d’ocupació dels Països Catalans s’ha de concebre amb un objectiu clar: evidenciar les fermes conviccions de lluita del nostre poble per alliberar-se, tal i com s’ha demostrat en els tres segles de resistència. Una prova evident d’aquesta oposició a la imposició espanyola és la nostra pròpia existència malgrat els anys de tortures, guerres, dictadures, presons, exilis… Persecucions que han estat tant físiques com mediàtiques i que no han pogut amb nosaltres. El moviment de resistència a l’ocupació espanyola segueix aquí, viu, existint i qüestionant l’ordre econòmic i sociopolític establert.

Així doncs, des de la campanya “300 anys d’ocupació, 300 anys de resistència“, instem a tots els casals i ateneus populars escampats arreu del territori català, a tots els col•lectius que lluiten per salvaguardar la nostra llengua i cultura de la imposició espanyola, a les associacions que batallen dia a dia per transmetre la veritat històrica viscuda als Països Catalans, i a totes aquelles persones que senten que cal plantar-se davant de 300 anys d’ocupació espanyola, a treballar per demostrar que els catalans i catalanes ja n’estem tipes d’aquesta colonització econòmica i nacional, que no restarem callats davant les injustícies que ha viscut i viu el nostre poble i que vèncer és l’únic que ens podrà aturar.

Per una Terra lliure de transgènics

CAMPANYA DE SOLIDARITAT AMB JOSEP PÀMIES
El 13 de setembre de 2003, Assemblea Pagesa de Catalunya juntament amb Ecologistes en Acció d’Aragó van dur a terme una protesta davant la proliferació de camps d’experimentació transgènica a les nostres terres. De la mà de la majoria absoluta del PP, l’estat espanyol s’estava convertint en el principal laboratori transgènic d’Europa, mentre la major part dels pobles europeus vivien intensos processos de debat, moratòries i, fins i tot referèndums.
Aquell matí i seguint una convocatòria internacional de Via Campesina, una cinquantena de persones es van concentrar en un camp d’experimentació de Syngenta, a la localitat d’Alcoletge (Segrià), que no reunia cap mena de mesura de seguretat. Aquesta multinacional comercialitzava llavors el panís BT176, desautoritzat a Estats Units per crear resistències en insectes, i que, en el 2005, seria retirada del mercat europeu per generar resistències a antibiòtics en les persones.
Després de fer-hi una sega simbòlica i recollir-ne unes mostres, els concentrats van anar a la subdelegació del govern a Lleida per a entregar-les conjuntament amb un manifest. En no trobar-hi cap representant de l’administració, van tancar-s’hi pacíficament fins l’arribada d’alguna autoritat competent. Just després d’entregar el manifest al secretari d’aquesta institució i identificant-se convenientment, les 13 persones que havien ocupat l’edifici van abandonar-lo.
Més d’un any després, en Josep Pàmies, històric sindicalista pagès de Balaguer (La Noguera) i activista per les llibertats i la dignitat al camp, rebia notificació d’una denúncia d’Álvaro Giménez i Sacanell, guàrdia civil de porta aquell dia. Aquesta mateixa el portarà a judici, el dia 11 DE JUNY, sota les acusacions d’atemptat a l’autoritat i lesions, per les que el fiscal demana una pena de 4 anys de presó i una indemnització de 50.000 euros.
La versió tergiversada del guardia manifesta que va rebre “empujones, agarrones y golpes en el labio superior y brazos de los representantes de la mentada Assamblea Pagesa”. Per això, i segons manifesta el denunciant, aquell dia se li va produir una lesió que l’impedirà utilitzar mai més una arma de foc i, en conseqüència, reincorporar-se a la carrera militar i al cos. La realitat, però, és més senzilla: aprofitant la seva badada, una part dels allí congregats van entrar-hi, en acte de desobediència civil.
Des de la Campanya en Solidaritat amb Josep Pàmies, denunciem la manca de fonament de les acusacions i el que creiem que és un intent de criminalitzar i reprimir la lluita contra la imposició transgènica. El fet que s’hagi denunciat, només, a un dels implicats i que aquest sigui un dels membres més visibles de la lluita de base, confirma la voluntat dels aparells estatals per a escarmentar tota dissidència organitzada. Una vegada més, es vol escapçar el moviment, tal i com es pretenia fa pocs mesos amb el judici a Albert Ferré, portaveu de la Plataforma Transgènics Fora!
A més, pensem que el guardia va presentar la denúncia, per a justificar la seva incompetència militar aquell dia en que, uns pocs pagesos i ecologistes, armats només amb molta picardia, van prendre la subdelegació del Govern a Lleida. No volem ni pensar en la imatge d'en Josep Pàmies engarjolat. Ni tampoc en la de Giménez Sacanell retirat, amb doble paga sense incompatibilitat de càrrec, per haver caigut en heroic acte de servei a la pàtria. No ho permetrem!
Per últim, reiterem els perills dels cultius transgènics sobre la salut, el medi i l’agricultura tradicional. I, com a exemple, denunciem l’últim cas de contaminació transgènica de la varietat autòctona del panís del queixal que es reproduïa al Centre de Conservació Esporus de Manresa, amb el qual volem, també, solidaritzar-nos.
D’acord amb això, signem aquest manifest, en el que demanem:
ABSOLUCIÓ PER A JOSEP PÀMIES
CATALUNYA LLIURE DE TRANSGÈNICS

Participacio del Casal als actes de suport a Josep Pamies

Sant Jordi a Balaguer

ÈXIT MAJÚSCUL I ROTUND DEL CONCERT DE COMMEMORACIÓ DE SANT JORDI A BALAGUER

El passat dissabte dia 28 van iniciar-se a Balaguer tota una sèrie d’actes per celebrar la diada de Sant Jordi i per commemorar els tres-cents anys de la batalla d’Almansa, que el 25 d’abril de 1707 va suposar l’inici de l’ocupació borbònica del País Valencià i del conjunt dels Països Catalans, i el primer pas cap a la caiguda de Barcelona l’11 de setembre de 1714.
L’acte principal de tot un cap de setmana ple d’activitats va ser el concert que va tenir lloc dissabte a la nit a la sala La Rosaleda de la capital de la Noguera , organitzat pel Casal Pere III – Ateneu de Balaguer, concert en què van participar Josep Maria Cantimplora i l’Orquestra Cloratita, el grup lleidatà Skalivada i la formació balaguerina 7Drock. El cantant de Brams i Mesclat, Francesc Ribera "Titot", també va participar en el concert, ja que va cantar diverses peces amb els grups que hi van prendre part.
El concert va omplir de gom a gom la sala de la Rosaleda , i ha estat una de les concentracions de jovent més massives que s’han vist darrerament a la ciutat de Balaguer. L’acte va ser marcadament festiu, però va incloure notes constants de tipus reivindicatiu. Les referències habituals afers socials i nacionals com l’ocupació borbònica de fa tres segles o la necessitat de superar l’actual marc legal, van ser habituals durant tota la nit. El Casal també va voler que hi hagués gestos de solidaritat amb l’històric sindicalista balaguerí Josep Pàmies, persona estretament vinculada al Casal Pere III que en un termini curt de temps ha d’assistir als jutjats per una acusació sense fonament, i que dissabte va ser a més durament reprimit i físicament atacat, juntament amb d’altres persones que protestaven pacíficament (algunes de les quals membres del Casal Pere III), per les forces de seguretat de la Generalitat durant una acció a la Fira de Balaguer arran de la visita del conseller d’agricultura de la Generalitat.
El concert va allargar-se fins a altes hores de la matinada. Van ser unes cinc hores de música del país reinvidicativa i festiva, que demostren clarament que es pot omplir recintes amb grups del país i compromesos, sense que calgui recórrer –com malauradament s’ha fet a Balaguer més d’una vegada– a formacions mediàtiques espanyoles que basen únicament el seu èxit en la promoció que en fan certs grups de comunicació estatals. El Casal Pere III es felicita d’aquest èxit majúscul, i aposta per mantenir actes alternatius a les grans iniciatives institucionals de Balaguer. Si la Festa Major Alternativa del mes de novembre ja va ser un èxit sense pal.liatius, s’ha demostrat que el cap de setmana de la Fira de Balaguer també reclamava una alternativa lúdica i cultural organitzada des del teixit social de la ciutat. Des del Casal Pere III, doncs, es vol continuar apostant per espais festius que no deixin de banda la formació i la reivindicació, que fomentin la capacitat crítica.