Èxit d'assistència al monòleg de Toni Albà

(Foto de Rosa M. Sauret)

El popular actor Toni Albà va presentar el passat 22 d'abril a la nit al Teatre Municipal de Balaguer el seu particular monòleg “Ser o no ser catalans”, una peculiar interpretació del monòleg de Hamlet a favor del procés democràtic per la independència feta per un dels personatges més populars de l'escena catalana. 

L'acte, que va comptar amb 500 assistents, va ser el tret de sortida als actes del Corremón 2014. En acabar, Toni Albà va signar llibres als assistents.

Toni Albà a Balaguer

El proper 22 d'abril a 2/4 de 9 de la nit l'actor Toni Albà serà a Balaguer per protagonitzar el monòleg "Ser o no ser catalans, aquesta és la qüestió", un espectacle que reflexiona sobre identitats i globalització al segle XXI. L'acte tindrà lloc al Teatre Municipal i s'emmarca dins de les jornades culturals de Sant Jordi i del Corremón 2014.

Actuació de la Colla Bastonera a FiraGerb 2014

Un moment de l'actuació (Foto de Josep Queral)

El passat diumenge 6 d'abril la Colla Bastonera del Casal Pere III va actuar a FiraGerb 2014. Una nombrosa representació de la Colla va participar en aquest certamen que pretèn promocionar l'art, la cultura i la gastronomia de proximitat.

Foto de grup de la Colla (Foto de Genís Aguilà)

Balaguer revisa els 600 anys de la fi del Comtat d'Urgell

Jaume Marvà, del Casal, Àngels Casals, director del llibre i Joan Maluquer, editor
(Foto de Rosa M. Sauret)

El Museu de la Noguera ha estat l'escenari aquest divendres de la presentació del llibre 'El Compromís de Casp: Negociació o Imposició', que recull els treballs del Simposi sobre la fi del Comtat d'Urgell de la Universitat Catalana d'Estiu.

La presentació ha estat organitzada pel Casal Pere III, i ha servit per estudiar les conseqüències de la fi de la Casa Reial Catalana amb la mort de Martí l'Humà el 1410, de la mà de l'historiador Àngel Casals.

Casals ha qüestionat el paper dels compromissaris en triar un rei estranger, i ha explicat que l'actitud de Ferran d'Antequera contra el Comtes d'Urgell es correspon més a la d'un vencedor militar que no a la d'un rei triat.

Aquest llibre treu a la llum com en la resolució final de Casp hi ha una barreja de guerra civil i d'invasió castellana. I demostra que la solució militar del conflicte és la que defineix la solució política.

Presentem "El Compromís de Casp: negociació o imposició?"

El Casal Pere III - Ateneu de Balaguer ha organitzat la presentació del llibre "El Compromís de Casp: negociació o imposició?", que recull les ponències sobre aquest fet cabdal que es van presentar a la Universitat Catalana d'Estiu. 

L'acte, que tindrà lloc el divendres 4 d'abril a les 8h de la tarda al Museu de la Noguera, comptarà amb Joan Maluquer, editor de Galerada, Àngel Casals, professor d'Història Moderna a la Universitat de Barcelona, i Flocel Sabaté, catedràtic d'Història Medieval a la Universitat de Lleida.

La mort de Martí l'Humà el 1410 suposa amb el Compromís de Casp, la fi de la Casa Reial Catalana. Aquest llibre que qüestiona el paper dels compromissaris en triar un rei estranger. Explica que l'actitud de Ferran d'Antequera contra el Casal d'Urgell es correspon més a la d'un vencedor militar que no a la d'un rei triat. Treu a la llum com en la resolució final de Casp hi ha una barreja de guerra civil i d'invasió castellana. I demostra que la solució militar del conflicte és la que defineix la solució política.

Paluzie esvaeix les pors sobre les pensions en una Catalunya independent

Jaume Marvà, del Casal, Pere Aygudé, empresari i Elisenda Paluzie, economista
(Foto de Rosa M. Sauret)

El Casal Pere III va organitzar, dins el cicle d’actes pel sí-sí el 9N, una xerrada amb el títol “La pujada de les pensions en una Catalunya independent”.

L’ex-diputat socialista i empresari Pere Ayguadé va ser aquest cop l’encarregat de de presentar l’economista i degana de la Facultat d’Economia de la Universitat de Barcelona, Elisenda Paluzie, de qui va destacar la seva vàlua acadèmica, i va encoratjar els assistents a treballar per una Catalunya lliure.

Paluzie va explicar al nombrós públic assistent la viabilitat i sostenibilitat del sistema de Seguretat Social, així com l’estructura del sistema de pensions actual, que no es basa en l’acumulació sinó en la relació en cada moment entre cotitzants i pensionistes.

En base a aquest sistema, i amb l’ajut de nombroses dades oficials i de gràfiques projectades en una pantalla, Paluzie va demostrar que en una Catalunya independent els sistema de pensions permetria, no només mantenir-se i ser sostenible, sinó incrementar les pensions.

Les dades es basen principalment en el major nombre de cotitzants i el major salari mitjà a Catalunya, cosa que proporciona un major volum de recaptació, així com en una població menys envellida, gràcies a les onades migratòries, que permet una proporció entre cotitzants actius i pensionistes molt més favorable que a Espanya.

En el debat posterior es van plantejar també aspectes més generals sobre l'economia del país, el procés de transició i la relació amb la Unió Europea.

Elisenza Paluzie parlarà de les pensions en una Catalunya independent

Què passaria amb les nostres pensions en una Catalunya independent? La professora de Teoria econòmica, doctora en Economia i Degana de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona Elisenda Paluzie us resoldrà tots els dubtes que tingueu. Paluzie és també directora executiva del Centre d’Anàlisi Econòmica i de les Polítiques Socials i Màster per la Universitat de Yale i ha estat investigadora de la London School of Economics.

La conferència, organitzada pel Casal Pere III - Ateneu de Balaguer en el marc de la campanya pel doble sí a la consulta del 9N, tindrà lloc el pròxim divendres 21 de març a 2/4 de 9 de la nit a la sala d'actes de l'Ajuntament de Balaguer. Presentarà l'acte l'exdiputat socialista Pere Ayguadé.

Eugeni Casanova parla de la guerra bruta de l'Estat espanyol per aturar el procés

Gregori, Casanova i Marvà a la sala d'actes de l'Ajuntament

El Casal Pere III-Ateneu de Balaguer va organitzar, dins el cicle de conferències en favor del doble sí, una xerrada del periodista i escriptor lleidatà Eugeni Casanova. La presentació va córrer a càrrec de la balaguerina Magda Gregori, estudiant de periodisme i ciències polítiques i autora del llibre “ Tan lluny, tan a prop. 1973-1983. Els anys de la Transició a Balaguer".

Casanova va anar desgranant les accions de guerra bruta que l’Estat espanyol ha fet contra Catalunya des del 11 de setembre de 2012, que va ser quan es va començar a prendre seriosament el tema català, i va demanar al nombrós públic que intentessin respondre mentalment una pregunta: “Què més podrien durant els propers mesos fer per evitar la independència de Catalunya?”.

Va assegurar que el govern espanyol és incapaç de fer cap proposta de sortida a la situació, atès que necessita l’aquiescència de la “caverna mediàtica”, que forma part d’un mateix entramat amb la casta política de Madrid.

Va anar explicant com cadascuna de les accions d’aquesta casta contra Catalunya ha anat fracassant, principalment perquè responia a anàlisis errònies de la situació. Per exemple, donant per sentat el suport a l’unionisme del cinturó de Barcelona, format per la immigració dels anys 60, i no comptant amb el recolçament d’entitats com Súmate. O bé considerant tot el procés com un “calentón” del president Mas.

La pròpia societat catalana, segons Casanova, ha viscut enganyada, de manera que “no sabíem que erem tants fins a l’onze de setembre del 2012”. Va asssegurar que tots els països que s’han declarat independents han acabat sent reconguts internacionalment, i va acabar amb una una reflexió: “nosaltres ho tenim dificil, però ells encara més”.

És possible aturar la independència de Catalunya?

Es pot evitar la independència de Catalunya? Què fa Espanya per intentar fer descarrilar el procés d'independència? Com és que en comptes de frenar-lo l'està reforçant? El periodista i escriptor Eugeni Casanova analitza la guerra bruta del darrer any i mig.

La conferència tindrà lloc el proper divendres 28 de febrer a 2/4 de 9 del vespre a la sala d'actes de l'Ajuntament de Balaguer, organitzat pel Casal Pere III. Presentarà l'acte Magda Gregori, estudiant de periodisme i ciències polítiques, i autora del llibre 'Tan lluny, tan a prop. 1973-1983. Els anys de la Transició a Balaguer'.

Eugeni Casanova és un periodista i escriptor lleidatà. Ha publicat un total de 9 llibres, de temàtiques tan diverses com els almogàvers, els jueus catalans o les llengües del Pirineu. Ha treballat de periodista en diferents diaris, ràdios i televisions. Professor universitari, en l'actualitat col·labora a Vilaweb i està ultimant un llibre sobre les arrels catalanes dels gitanos de França.

Canosa presenta el documental sobre Joan Sales a Balaguer

El director Francesc Canosa amb Jaume Marvà del Casal (Foto de Rosa M. Sauret)

Sota el títol “Joan Sales. L’home incòmode. La veritat que fa nosa” el periodista i escriptor Francesc Canosa va presentar el passat dissabte un documental sobre un testimoni de la recent història de Catalunya, l'escriptor i editor Joan Sales, en un acte organitzat pel Casal Pere III – Ateneu de Balaguer.

El documental dirigit per Canosa és un relat acurat de la seva vida personal, professional i tasca literària a través de la visió de persones de diferents generacions: Juli Sales, Joan Margarit, Francesc-Marc Àlvaro, Josep Maria Solé i Sabaté, Meritxell Gené, Isona Passola, Francesc Serés, Hilari Raguer, Maria Bohigas, Marta Pasqual, Montserrat Casals, Jordi Pujol i Anna Punsoda. Ho fan des dels diferents escenaris geogràfics per on va passar l'escriptor. 

Un nombrós públic va seguir i va participar en el fòrum posterior, en el que Canosa va subratllar que el documental penetra per tots els racons del Sales soldat, cristià, escriptor, editor, traductor i combatiu, i que cada persona i obra explica el quadrat que forma tot aquest Rubik que és aquesta complexitat de la vida i obra d’un Sales desconegut per al gran públic.

L’autor va remarcar també que Sales va ser un home incòmode per a tothom, que va destacar perquè representava la normalitat que ens encarna a nosaltres mateixos, i que la lectura de les cartes entre Sales i Màrius Torres permet entendre moltes coses que estan passant ara i perquè “estem atrapats en aquesta rotonda”.

Referint-se al component identitari català que avui continua ben present, va recordar la coneguda frase de Sales “em sento català senzillament com un albercoc se sent albercoc i no préssec”.