dilluns, 2 de juny del 2014

Prim Bertran ens parla de la Paeria de Balaguer

Prim Bertran, historiador de la UB, i Carme Alòs, directora del Museu de la Noguera
(Foto de Rosa M. Sauret)
En el marc dels actes de commemoració de la mort de Jaume d'Urgell i coincidint amb el Tricentenari de 1714, el passat 31 de maig va tenir lloc la conferència "La Paeria de Balaguer, 300 anys sense institucions catalanes" a càrrec de Prim Bertran, professor d'història de la Universitat de Barcelona.

Us la resumim amb catorze tuits:

En @primbertran explica que enguany és el vuitcentenari de les Corts Catalanoaragoneses, on Balaguer té deu representants.

En @primbertran reivindica que "paer" és qui assegura la pau, l'equitat, l'ordre.

"No sabem quan es crea ni quan es perd la Paeria de Balaguer, però es recupera el 1311 i dura fins a 1716"

"Cada any, el dia de Sant Bartomeu, eren escollits 4 paers i 20 consellers, 'dignes i suficients' "

"Dels bans (multes), 1/3 era per la ciutat, 1/3 pel comte i un 1/3 pel delator" 

"Els paers es reuinen primer a l'església de St. Salvador i després a l'església de St. Joan, lloc que avui ocupa l'ajuntament" 

"Quan Jaume II necessita diners per defensar els seus dret successoris, el Comú de Balaguer recorre al préstec per ajudar-lo" 

"La Paeria de Balaguer es va destacar per una gran fidelitat a la Casa d'Urgell, tant en els bons coments com en els dolents" 

"Ferran el Catòlic imposa el sistema d'insaculació en l'elecció de càrrecs per evitar la corrupció" 

"A partir de 1509 no poden ser paers capellans, gentilhomes, conversos i solters" 

"Amb el Decret de Nova Planta es produeix un capgirament total de les institucions." 

"A partir de 1716 a Balaguer s'imposen els regidors i els batlles, nomenats pel rei" 

"Hi ha hagut trencament entre la Paeria i l'Ayuntamiento, però un 20% de paers continuen com a regidors" 

"Faig meva la idea del Casal Pere III de recuperar la Paeria de Balaguer, el paer en cap i els paers"


dimecres, 28 de maig del 2014

32a Commemoració de la mort de Jaume d'Urgell


El proper dissabte 31 de maig Balaguer commemorarà la mort del comte Jaume d'Urgell amb una jornada que enguany arriba a la 32a edició. A 2/4 de 8 de la tarda hi haurà la tradicional ofrena floral d'entitats i institucions al monument del Comte (Avinguda Jaume d'Urgell). A continuació, a les 8 de la tarda, al Museu de la Noguera, tindrà lloc la conferència "La Paeria de Balaguer, 300 anys sense institucions catalanes", a càrrec del doctor Prim Bertran, professor d'Història de la Universitat de Barcelona.

Des del Casal fem una crida a totes les associacions de la comarca a participar a l'ofrena.

diumenge, 11 de maig del 2014

Germà Bel, a Balaguer el 16 de maig




El proper divendres 16 de maig comptarem amb Germà Bel, economista i expert en infraestructures. La conferència-col·loqui "La Catalunya independent: Oportuinitats de futur en un món global" s'emmarca en la campanya del Casal pel doble Sí i tindrà lloc a les 20:30h a la sala d'actes del Consell Comarcal de la Noguera.

Germà Bel i Queralt (Les Cases d'Alcanar, Alcanar, Montsià, 1963) és un economista i polític català. És llicenciat i doctor en Economia per la Universitat de Barcelona, màster en Economia per la Universitat de Chicago i catedràtic d'Economia Aplicada a la Universitat de Barcelona. De 1987 a 1990 va ser becari Fulbright i becari MEC d'investigació. De 1990 a 1993 va ser assessor al Ministeri per a les Administracions Públiques i al Ministeri d'Obres Públiques i Transports. L'any 1980 va ingressar a la Joventut Socialista de Catalunya, i el 1982 al PSC-PSOE. A les eleccions generals espanyoles de 2000 fou escollit diputat per Barcelona. Des del 2004 ha continuat la seva tasca docent a la universitat i com a professor visitant a la Universitat de Cornell.

A principis de 2011 va adquirir notorietat amb el seu llibre "Espanya, capital París", que estudia la capitalitat de Madrid, les infraestructures del Regne d'Espanya i l'impacte d'ambdós en l'economia, donant un punt de vista molt xocant amb el que hi havia fins al moment però que donava molta llum sobre el planejament de l'Estat al llarg dels segles. El llibre fou escrit en castellà i traduït al català i a l'anglès el primer any. Arran de la seva publicació es va convertir en tertulià habitual d'El matí de Catalunya Ràdio i d'altres espais a què fou convidat. Es va convertir en analista de referència de les inversions en infraestructures.

Muriel Casals i Carme Forcadell parlen de la independència a Balaguer

Carme Forcadell (ANC), Muriel Casals (ÒC) i Joan Biscarri (Casal). (Foto d'Antoni Vidal)
Ahir dissabte va tenir lloc al Teatre Municipal de Balaguer l'acte "Les claus del procés d'independència", que va comptar amb la presència de Muriel Casals, presidenta d'Òmnium Cultural, Carme Forcadell, presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana i Josep Maria Roigé, alcalde de Balaguer i vicepresident de l'Associació de Municipis per la Independència. L'acte, conduït per Joan Biscarri, del Casal Pere III, va constar d'una primera part de parlaments i d'una segona part de col·loqui amb la participació del públic.

Muriel Casals va explicar els motius que ens han portat a la situació actual i va demanar el compromís de tothom per tirar endavant el procés d'independència per salvaguardar la nostra identitat i l'Estat del benestar. Carme Forcadell, per la seva banda, va insistir en la necessitat que el proper 25 de maig participem a les eleccions europees i votem partits favorables a la consulta per tal d'internacionalitzar el procés. Josep Maria Roigé va explicar la implicació d'ajuntaments i altres administracions locals amb la independència i va defensar el compromís del govern. 

Al llarg del col·loqui es va tractar la consulta d'Escòcia, el paper dels polítics i els passos que caldrà seguir després de la consulta. A l'acte hi van assistir més de 500 persones.

dissabte, 3 de maig del 2014

Muriel Casals i Carme Forcadell a Balaguer


El proper dissabte 10 de maig a les 8h de la tarda comptarem amb Muriel Casals, presidenta d'Òmnium Cultural i amb Carme Forcadell, presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana. Les dues protagonitzaran un acte al Teatre Municipal de Balaguer per parlar sobre "Les claus del procés d'independència". Us hi esperem!

dijous, 1 de maig del 2014

Festa del Comerç Just i la Banca Ètica



El proper dissabte 10 de maig tindrà lloc a Balaguer la Festa del Comerç Just i la Banca Ètica, que va néixer en el si del Casal Pere III i que actualment l'organitza l'Associació Dóna Pas. La Festa començarà a les 17h a la Plaça del Mercadal amb un mercadet just i d'intercanvi i amb un espai de jocs i manualitats. Les activitats previstes són:

18.00 h. Xocolatada ecològica i de comerç just
19.00 h. Xerrada: "Què és la Banca Ètica?" a càrrec de Git Fiare de Lleida
20.00 h. Ioga per a adults. Impartit per Neus Caballer de Sempreviva
20.45 h. Lectura del manifest de la XV Festa del Comerç Just i la Banca Ètica
21.00 h. Concert amb Tropikal Jam
22.00 h. Sopar solidari amenitzat pel grup de música tradicional Vae Vae.


La Festa pretèn sensibilitzar sobre el consum responsble i la banca ètica a través de jocs per a infants, xerrades, expocicions i parades en el Mercadet Just dins el Projecte Vincles.

El Comerç Just és una pràctica d'intercanvi econòmic solidari, que defensa la comercialització de productes dels països empobrits a través de mecanismes més justos amb les famílies productores del Sud i més respectuosos amb el medi ambient. Es planteja, doncs, com una alternativa al comerç convencional que es realitza sobre relacions asimètriques d'intercanvi, i per això ha d’anar acompanyat necessàriament per la denúncia i la lluita contra l’injust sistema de comerç internacional.

La Banca Ètica és una alternativa als bancs convencionals, una altra forma d’estalviar i invertir que prioritza l’obtenció d’un triple benefici: social, ambiental econòmic. Recupera el sentit original de l’intermediació financera: es recull l’estalvi de persones conscienciades i s’inverteix en projectes que garanteixen una millora en l’entorn.

dimecres, 30 d’abril del 2014

Èxit d'assistència al monòleg de Toni Albà

(Foto de Rosa M. Sauret)

El popular actor Toni Albà va presentar el passat 22 d'abril a la nit al Teatre Municipal de Balaguer el seu particular monòleg “Ser o no ser catalans”, una peculiar interpretació del monòleg de Hamlet a favor del procés democràtic per la independència feta per un dels personatges més populars de l'escena catalana. 

L'acte, que va comptar amb 500 assistents, va ser el tret de sortida als actes del Corremón 2014. En acabar, Toni Albà va signar llibres als assistents.

divendres, 11 d’abril del 2014

Toni Albà a Balaguer


El proper 22 d'abril a 2/4 de 9 de la nit l'actor Toni Albà serà a Balaguer per protagonitzar el monòleg "Ser o no ser catalans, aquesta és la qüestió", un espectacle que reflexiona sobre identitats i globalització al segle XXI. L'acte tindrà lloc al Teatre Municipal i s'emmarca dins de les jornades culturals de Sant Jordi i del Corremón 2014.

Actuació de la Colla Bastonera a FiraGerb 2014

Un moment de l'actuació (Foto de Josep Queral)

El passat diumenge 6 d'abril la Colla Bastonera del Casal Pere III va actuar a FiraGerb 2014. Una nombrosa representació de la Colla va participar en aquest certamen que pretèn promocionar l'art, la cultura i la gastronomia de proximitat.

Foto de grup de la Colla (Foto de Genís Aguilà)

Balaguer revisa els 600 anys de la fi del Comtat d'Urgell

Jaume Marvà, del Casal, Àngels Casals, director del llibre i Joan Maluquer, editor
(Foto de Rosa M. Sauret)
El Museu de la Noguera ha estat l'escenari aquest divendres de la presentació del llibre 'El Compromís de Casp: Negociació o Imposició', que recull els treballs del Simposi sobre la fi del Comtat d'Urgell de la Universitat Catalana d'Estiu.

La presentació ha estat organitzada pel Casal Pere III, i ha servit per estudiar les conseqüències de la fi de la Casa Reial Catalana amb la mort de Martí l'Humà el 1410, de la mà de l'historiador Àngel Casals.

Casals ha qüestionat el paper dels compromissaris en triar un rei estranger, i ha explicat que l'actitud de Ferran d'Antequera contra el Comtes d'Urgell es correspon més a la d'un vencedor militar que no a la d'un rei triat.

Aquest llibre treu a la llum com en la resolució final de Casp hi ha una barreja de guerra civil i d'invasió castellana. I demostra que la solució militar del conflicte és la que defineix la solució política.