L'exposició (2):
El sopar (1):
El sopar (2):
Lliurament del Premi Moragues-Basset a Escola Valenciana:
Lliurament pòstum del Premi Manuel Gonzàlez Alba a Josep Casol:
Els bastoners, sortint del Santuari:
Camí del Castell Formós:
Hissant l'estelada:
Sortint d'una de les torres:
L'estelada onejant al Castell a mitjanit:
Els bastoners actuant al Castell Formós després de l'hissada:
L'estelada al Castell durant l'Onze, ben visible:
D’una manera unànime, els membres de l’assemblea del Casal Pere III – Ateneu de Balaguer han fet una valoració molt positiva dels tradicionals actes de Prèvia a la Diada que el Casal organitza a Balaguer, que arribaven enguany a la vuitena edició fent un salt qualitatiu, ja que incloïen altres atractius a banda del tradicional sopar.
Els actes van començar a les vuit del vespre al vestíbul de l’Ajuntament de Balaguer, davant del qual els membres del Casal van situar diverses estelades que anunciaven la inauguració de l’exposició Cent Anys d’Estelada. L’exposició va iniciar un recorregut que arribarà fins al proper 25 de setembre. En la presentació acadèmica de l’exposició es van exposar breument i magistralment l’origen i l’evolució de la bandera independentista d’ençà de la seua creació, ja fa més d’un segle, i es van comentar qüestions com el significat originari del triangle i de l’estel, la posició de l’estel dins de la bandera o la semblança amb les banderes de nacions com Cuba o Puerto Rico. A banda de les dues estelades més populars (la roja i la blava), es va fer al.lusió a estelades avui gairebé en desús, de caire més ecologista o fins anarcoindependentista, que encara es podien veure trenta anys enrere.
Durant les dues primeres hores que va estar oberta l’exposició, ja la van visitar més d’un centenar de persones, i tot fa pensar que serà un èxit d’assitència durant els quinze dies que s’estarà a la capital de la Noguera. L’exposició repassa, dècada per dècada, els canvis i materialitzacions de la iconografia independentista, des de Vicenç Albert Ballester fins a les organitzacions actuals, passant per exemple, per la modificació de l’estelada per part del PSAN, amb la inclusió de l’estel vermell a partir de 1968.
Els actes van passar després al Restaurant del Santuari del Sant Crist, on va tenir lloc el tradicional sopar de Prèvia a la Diada que serveix com a retrobament per a tots els socis i membres del Casal Pere III i tota la gent compromesa que ho vulgui, per comentar i valorar informalment el darrer any d’activitats i llançar noves idees i projectes, però sobretot per lliurar els premis Moragues-Basset i Manuel Gonzàlez Alba, que cada any s’atorguen a persones o col.lectius que s’hagin destacat per la seua feina en defensa del país o dels valors de justícia i d’igualtat socials. La Prèvia a la Diada va prendre un caire especialment emotiu en el moment que els familiars de Josep Casol, artista balaguerí traspassat durant aquest darrer any que col.laborava estretament amb el Casal Pere III, van rebre el Premi Manuel Gonzàlez Alba, que enguany consistia en una obra original de l’artista balaguerina Rosa Maria Sauret, i que va ser lliurat pel soci del Casal més jove present en el sopar, Marc Solanes. A continuació, Escola Valenciana – Federació d’Associacions per la Llengua va rebre el premi Moragues-Basset, que enguany consistia –com a novetat– en un bust de Joan Baptista Basset realitzat per l’artista vigatana Mia Guiteras. Vicent Moreno, president d’Escola Valenciana va recollir el premi i va adreçar-se al conjunt dels assistents. En el seu parlament va remarcar, per exemple, que mentre ara l’interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que ataca el model d’immersió lingüística del Principat sorgeix a instàncies de només tres famílies, al País Valencià hi ha més de cent trenta mil xiquets i xiquetes que demanen ensenyament en català i que no són atesos, i que això evidencia diferències en l’aplicació de la justícia en funció de la llengua de cadascú, i una flagrant violació dels drets dels catalanoparlants, tant al Principat com al País Valencià. Acabat el sopar, en què també es va reconèixer per sorpresa la tasca de Teresa Baiget com una de les membres fundadores i més actives del Casal a través d’una obra de la mateixa Rosa Maria Sauret, es va procedir a la hissada de l’estelada al Castell Formós.
Encapçalats per una ovacionada Colla Bastonera de Balaguer, que reapareixia en motiu de la Prèvia a la Diada amb una vintena de bastoners disposats a picar ben fort, la comitiva del sopar del Casal, a la qual es van sumar algunes desenes més de balaguerins, es va dirigir a mitjanit cap al Castell Formós, per hissar-hi una estelada gegantina que havia d’onejar en un dels punts més alts de la ciutat. Aquest va ser un dels moments més emotius i reivindicatius de tota la Prèvia, i les dues torres del Castell Formós van quedar literalment petites a l’hora d’hissar la bandera, cantar els Segadors, llançar pirotècnia i sentir tota mena de cants independentistes. Enguany era el primer cop que aquesta hissada era popular i que l’estelada tenia unes dimensions tan importants. Estem convençuts que aquest acte no pararà de créixer en properes edicions, i us convidem a prendre-hi part a tots aquells que no hi vau poder assistir. Us assegurem que val la pena, i que l'objectiu del Casal és fer que aquest acte sigui cada cop més gran.
La Vuitena Prèvia a la Diada ha estat un èxit i els balcons de Balaguer lluïen més estelades que mai. El Casal va tornar a esgotar les seues estelades (tot i que en disposarà de més durant aquesta mateixa setmana per a aquells que en vulguin), que també es van exhaurir en alguns comerços de la nostra ciutat que en tenien a la venda. Cal celebrar-ho. La victòria és més a prop que fa un any.