dimarts, 7 de setembre del 2010

Comunicat de premsa conjunt dels casals de la Seu d'Urgell, Lleida i Balaguer en motiu del pas de la Vuelta a España pel nostre territori


La Vuelta: per aquí, no

Els casals i ateneus han estat sempre l’altaveu de la societat catalana, i un instrument a través del qual aquesta mateixa societat ha expressat la seua voluntat de ser i de mantenir la seua identitat. És per això que les nostres entitats, en tant que defensores d’un model de país territorialment reunificat, políticament lliure i socialment just, i també en tant que expressió del teixit associatiu de les nostres respectives ciutats, no podem admetre que un esdeveniment com la “Vuelta Espanya” creui el nostre territori com si res. És per aquesta raó que des de l’Alt Urgell, des de la Noguera i des del Segrià animem a rebre amb estelades i senyeres la caravana de la ‘Vuelta a Espanya’ que el proper dijous, 9 de setembre, visitarà diverses poblacions de les nostres comarques.

La nostra posició, i la d’una part majoritària dels nostres conciutadans, no té, evidentment, res contra la pràctica del ciclisme ni de les persones que practiquen o segueixen apassionadament aquesta disciplina esportiva. Som conscients que ens diran que no és res més que esport. Però sabem tots que no és així.

L’espanyolisme, aquí i més enllà de Fraga, es manifesta de maneres molt variades. Ho pot fer en forma de banderes ‘rojigualdes’, en la impartició de dolor als braus o en consignes d’intolerància de tota mena, per no dir en la llengua en què utilitza l’organització de la prova allà on passa. Entenem que el recorregut d’aquesta Vuelta, en res innocent, és precisament una manifestació més d’aquest espanyolisme tronat i retrògrad, un espanyolisme que no admet la diferència. El nostre rebuig no es basa en la intolerància ni en la imposició, ni tampoc en cap pretesa superioritat nacional com les habituals en l’uniformisme espanyol. En la mesura que som diferents i que el sentiment majoritari de la societat catalana és de constituir-se en un estat, rebutgem aquesta mena d’espanyolisme camuflat.

Les belles terres ponentines que veuran recórrer els 173 km de l'etapa que s’inicia a Andorra i acaba a Lleida, són un marc immillorable per recordar la nostra singularitat, i per recordar a tothom la nostra existència nacional. Desitgem que aquests 173 km es converteixin en una catifa de senyeres, estelades i pancartes que parlin de llibertat, d’identitat i de singularitat. La nostra, la catalana; la mateixa que acollirà el pas d’aquests turistes espanyols i d'altres països des del cor dels Pirineus, fins a l´atalaia de la Terra Ferma.

No és el primer cop, que darrera l'excusa de l’esport, s’hi amaguen interessos polítics que aprofiten per introduir la idea d’una Espanya amable, triomfant i sacrificada dins les nostres llars, gairebé sempre amb major intensitat quan més forts són els atacs a la nostra terra i la nostra gent, siguin via Tribunal Constitucional, via retallades socials o simplement bandejant la nostra veu.
I per això insistim, a les portes d’una nova Diada nacional i amb la remor encara viva dels centenars de milers que ens vam citar a Barcelona a mitjans de juliol, a cridar ben alt i demostrar que això no és Espanya.

Casal Popular de l’Alt Urgell, de la Seu d’Urgell

Casal Pere III - Ateneu de Balaguer

Casal Independentista d’Agitació Cultural l’Ocell Negre, de Lleida